La Jornada es va realitzar el diumenge 30 de març a l’Auditori del Conservatori del Liceu
El diumenge 30 de març ha tingut lloc al Conservatori del Liceu la Jornada “Quin futur té la música a Catalunya?”, organitzada per l’Associació de Conservatoris de Catalunya i la Fundació Conservatori del Liceu, presentada per la Sra. Estefania Balcells, presidenta de l’ACCat i Sra. Maria Serrat, directora general del Conservatori del Liceu. Va excusar la seva presència el Secretari General de Polítiques Educatives, Sr. Joan Mateo.
La Jornada es va iniciar amb una presentació a càrrec de Martin Prchal que ens va parlar de la situació de l’educació musical a Europa, a partir d’un estudi de l’Associació Europea de Conservatoris, que analitza els diversos models d’educació musical a Europa, destacant l’èxit dels països en que existeix un sistema educatiu organitzat en les etapes prèvies als ensenyaments superiors.
A continuació hi va haver una taula rodona amb els ponents Martin Prchal (Conservatori de La Haia), Phillipe Dinkel (Conservatori de Ginebra) i Antonio Narejos (Conservatori Superior de Múrcia), tots tres membres del Consell de l’Associació Europea de Conservatoris. En aquesta aquesta taula es van plantejar els avantatges d’apropar la música a la societat i d’impulsar els estudis musicals des de les edats primerenques.
La segona part de la Jornada va acollir una taula rodona amb representats de diversos partits polítics del Parlament de Catalunya que van ser qüestionats pel moderador, Sr. Manel Elías, sobre el posicionament dels seus partits envers la situació de la matèria de música a la LOMCE. El Sr. Elías va centrar la qüestió tot exposant que la LOMCE regula des de l’Administració de l’Estat Espanyol el 50% de les matèries que cal oferir a l’ensenyament general, i que la música no formarà part de les matèries troncals designades pel Govern Espanyol. La falta d’obligatorietat de cursar Educació Artística en l’Educació Primària, i Música en l’Educació Secundària, pot ocasionar que l’alumnat finalitzi la seva escolarització obligatòria sense haver estudiat la matèria de música en cap curs. Algunes administracions educatives autonòmiques com per exemple la de la Comunitat Valenciana ja han avançat que dins del 50% que poden regular aprofitaran per oferir encara més música en el currículum de primària. La Consellera Irene Rigau, en el marc d’una recent intervenció pels mitjans de comunicació sobre els Programes de Formació Professional, va ser qüestionada també sobre el tema de música a l’educació primària i va respondre que la Generalitat Catalana procurarà “en el marge de maniobra que li queda, garantir l’ensenyament de música amb una oferta similar a l’actual”.
Tots els assistents –Antoni Balasch per CiU, Joan Mena per IC-EA, Àlex Rosa per la CUP i Pau Guix per Ciutadans (no va assistir Rocío Martínez-Sempere pel PSC, i van excusar-se PP i ERC)- han manifestat el desacord amb la condició que es dona als ensenyaments artístics en el marc de la nova llei d’educació. Han destacat la importància de la música com a eix fonamental de l’aprenentatge i com a dret dels ciutadans, manifestant que els estudis de neurociència demostren que ajuda a la plasticitat cerebral i a construir persones més sensibles i més intel•ligents. Antoni Balasch va fer esment a que de l’Informe Pisa es desprèn que treuen millors resultats en les matèries que són fruit de l’anàlisi de l’Informe, aquells nens i nenes de països on s’estudia més música a les escoles.
S’ha parlat de la xarxa catalana: escoles de règim general, escoles de música, conservatoris de grau professional i centres superiors, però no s’ha concretat com cada partit considera que es pot garantir l’existència d’aquesta piràmide educativa ni el seu finançament.
Al torn de preguntes s’ha posat de manifest que caldria, com a Suïssa, garantir el dret constitucional de tot ciutadà a rebre una educació musical.
L’acte ha comptat amb un centenar d’assistents, entre els quals directius d’escoles de música i conservatoris, de centres de primària i secundària públics, concertats i privats, de representants de les patronals d’educació i de representats de les administracions locals de Catalunya.