L’acte es féu al Teatrino de Rambles, amb parlaments del seu fill Manuel Vallribera, Maria Serrat, Montserrat Caballé i un recital de piano i cant
Ahir dimecres, 11 de març, el Conservatori del Liceu va convocar amics i personalitats del món musical a la seva seu històrica per retre un merescut homenatge a la memòria de qui fou professor d’aquesta institució des del 1932, i Director del centre entre 1953 i 1982, Pere Vallribera (1903-1990). En paraules de la Sra. Maria Serrat, actual Directora General, que presentà l’acte, “fou molt més que un director, fou un veritable guia i mestre de vàries generacions dels músics catalans més destacats”.
Pianista, compositor, pedagog, expert en música de cambra i excel·lent repertorista… Des dels seus inicis, acompanyant pel·lícules mudes i tocant en cafès-concert fins a llaurar-se una carrera pianística de reputació internacional, el seu record es féu viu al caliu de la fusta del Teatrino on ell va donar la primera oportunitat a tants deixebles que han acabat esdevenint el mateix que ell: “una persona clau durant més de quaranta anys de la nostra història musical”, deia la Sra. Serrat.
El seu fill, Manuel Vallribera, presentà emocionat un vídeo que recollia fotografies i enregistraments sonors que il·lustraven la vida d’un músic recordat, sobretot, per la seva qualitat humana materialitzada en l’abnegació per l’ensenyament. “Una vida per la música”, que precisament és el títol del llibre que els seus fills han editat i que recull bona part del material que van veure els assistents. Allà podíem copsar la categoria de músic global del Mestre, envoltat de deixebles com Victòria dels Àngels, Carme Bustamante, Montserrat Caballé, o Gerard i Lluís Claret, però també la seva dimensió de celebrat concertista. La pròpia Montserrat Caballé va voler dirigir unes paraules al públic agraint al mestre el seu recolzament incondicional durant l’inici dels seus estudis musicals, un “saber fer”, durant uns anys certament difícils al Conservatori, que ningú ha oblidat.
La millor manera de fer-li un homenatge per part del Conservatori Superior, doncs, no podia ser altra que demostrar que la seva labor pedagògica ha tingut continuïtat. Una selecció d’alumnes dels Departaments de Piano i Cant van cloure l’acte amb un recital amb repertori representatiu de la contribució de Pere Vallribera a la història del Conservatori. El pianista Eric Ledesma va oferir l’arranjament que féu Liszt de la Mort d’amor d’Isolda de Wagner i acompanyà la soprano Milica Jovicic en l’ària La maja y el ruiseñor de l’òpera Goyescas. Per altra banda, Misaki i Asami Pasqual van interpretar a quatre mans la Rapsòdia espanyola de Ravel.