


CONSERVATORI LICEU ÉS SERVEI PÚBLIC
Els diversos Centres i programes d’estudis del Conservatori Liceu ofereixen ensenyament musical a milers de persones, cosa que en fa una institució molt arrelada al país. El Conservatori Liceu fomenta la consciència social dels seus estudiants, amb el convenciment de que la Música és fonamental per a millorar la societat.
CONSERVATORI LICEU ÉS SERVEI PÚBLIC, com a referència inevitable per a tot aquell que ha volgut estudiar música des de la seva creació l’any 1837 en aquest país. L’aportació de valor del Conservatori es concreta en xifres molt significatives en els àmbits institucional, educatiu, artístic, cultural, i social. En el curs del 185è aniversari el Conservatori Liceu està oferint ensenyament musical a 10.139 alumnes, en els estudis de Grau i de Màster, en el Centre Professional, i amb la vinculació de 38 centres, entre Escoles de Música i de Règim General, en el marc del projecte de Primària Musical.
Des dels orígens fins a l’actualitat, la institució ha treballat per oferir una formació integral als alumnes, de manera que no només desenvolupin al màxim el seu talent i habilitats musicals, sinó que també adquireixin els valors i les capacitats de crear amb la seva música espais de transformació social, amb el ferm convenciment de que la música contribueix al progrés social i ètic.
Amb l’objectiu d’estendre la formació musical i la pràctica artística especialment entre els infants i joves, la Fundació Conservatori Liceu ofereix a les seves escoles vinculades, hereves de les primeres escoles filials nascudes l’any 1932, els seus plans d’estudis amb l’avaluació continuada de l’alumnat, recursos educatius i formació del professorat, i nombroses activitats artístiques participatives. Els plans d’estudis inclouen una àmplia i diversa oferta musical que pot acompanyar els amants de la Música al llarg de la vida: en les etapes de cicle infantil, per a infants de 6 a 12 anys en els centres escolars, a joves i adults aficionats en els diferents programes reglats i no reglats que s’imparteixen en el Centre Professional, així com en la formació mes especialitzada del Centre Superior, on alumnes de Grau i Màster comparteixen la seva experiència artística i formativa amb futurs músics d’inquietuds artístiques molt diverses, entre els que hi ha un nombre molt significatiu d’estudiants internacionals.
L’arrelament del Conservatori Liceu en la societat catalana té molt a veure amb aquesta gran quantitat de persones que passen i han passat per les seves aules, no solament els que esdevenen músics professionals, sinó moltíssima gent que hi va per a obtenir una formació que els permeti gaudir de la Música com a aficionats amb una major cultura.
Des de la creació del Conservatori fins l’any 1847 el nombre d’alumnes es va mantenir al voltant d’un centenar, repartits entre les classes de solfeig, cant, violí i declamació. Però l’any 1888 eren ja més de 900. Per tenir una referència, es calcula que el nombre de persones que van estudiar al Conservatori Liceu des de 1867 a 1967 és de més de 100.000.
La vocació del Conservatori Liceu com a entitat que dóna un servei públic va tenir un episodi molt rellevant durant la Segona República quan, pel Decret de 27 de juliol de l’any 1936, signat pel Conseller de Cultura Ventura i Gasol i pel president Lluís Companys, el Conservatori Liceu és nacionalitzat i es converteix en centre especialitzat d’ensenyament superior musical, depenent de la Generalitat de Catalunya. El President Companys va afirmar, quan s’acostava la celebració del primer centenari del Conservatori Liceu, que «[L]’afany de renovació que senten les institucions docents catalanes es manifesta també a l’antic Conservatori del Liceu, institució tan tradicional a la nostra ciutat, que dintre de pocs mesos complirà el seu centenari […]. La Generalitat voldria que [el celebrés] amb la vitalitat i el prestigi que mereix aquesta antiga institució artística catalana». En aquesta mateixa època, el Conservatori Liceu va presidir la comissió d’ensenyaments artístics creada per la Generalitat per a coordinar tots els centres artístics de música, teatre i pintura.
Havent nascut de la iniciativa privada sorgida de la societat civil, el CONSERVATORI LICEU ÉS SERVEI PÚBLIC.


CONSERVATORI LICEU ÉS EXCEL·LÈNCIA
Si bé el Conservatori Liceu és un comunitat educativa que abasta des de la iniciació als més petits fins a l’alta especialització dels estudis de Grau i Màster, la cerca de la qualitat en un marc d’igualtat d’oportunitats és el que defineix els seus objectius artístics. Al gran nivell del seu professorat i instal·lacions s’hi uneix l’àmplia oferta de classes magistrals a càrrec de professors internacionals. Són molts els grans músics que han ensenyat al Conservatori Liceu, i entre els seus graduats s’hi compten moltes de les grans figures de la música dels Segles XIX i XX, i de l’actualitat.
CONSERVATORI LICEU ÉS EXCEL·LÈNCIA, és una suma col·lectiva de grans esforços individuals, donant el millor de cadascun per a aspirar a la màxima qualitat musical en molt diversos estils i especialitats interpretatives, docents i creatives. El projecte pedagògic del Conservatori Liceu inclou la permanent cerca dels professors més interessants i més adequats per a la formació dels estudiants, procurant que els mestres siguin músics en actiu i amb una trajectòria sòlida i una gran experiència artística i docent. El Centre busca permanentment invitar els músics més grans del moment per a que vinguin a oferir classes magistrals, i que els estudiants els puguin conèixer de primera mà, gràcies als Cicles de Masterclasses&Concerts Liceu Jazz i Liceu Cambra.
L’aspiració a l’excel·lència implica crear una veritable igualtat d’oportunitats per que els grans talents puguin aspirar al millor en el món de la música. Això exigeix que els alumnes puguin comptar amb un entorn ideal per a l’estudi i la pràctica, amb aules d’estudi perfectament equipades i amb instruments de gran qualitat, així com espais i auditoris on els alumnes puguin adquirir, durant els seus estudis, una experiència real i àmplia d’interpretar música en públic, en petites i grans formacions, tant en el propi Auditori del Conservatori Liceu com en el Gran Teatre del Liceu, l’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música Catalana o el Teatrino de les Rambles, a la seu històrica del Conservatori. La gran quantitat de convenis signats amb entitats externes multipliquen les possibilitats d’actuar dels estudiants, en escenaris tan diversos com el Parlament de Catalunya o l’Ajuntament de Barcelona, i també en el Museu Picasso, la Sala Parés, Barcelona Obertura, la Fundació Arrels, el Milano Jazz Club, l’Associació Andorra Lírica, l’Ateneu Barcelonès o el Cor Francesc Valls, en centres cívics o en actuacions al carrer, entre molts d’altres llocs.
Són molts els joves músics sorgits recentment del Centre Superior que estan fent ja una carrera sòlida i prometedora, i tenen un lloc assegurat en l’escena musical del moment i del futur immediat: Sara Blanch, Serena Saenz, Airam Hernández, Maria Canyigueral, María José Rielo, Albert Coronado, Alba Llorach, Jorge Nava, Marta Torres, Ilya Maximov, Misaki Pascual, Darya Piltiay, Cristina Segura, Anna Tobella, Laura Vila, Magalí Sare, Sergio Pamies, Ali Jorge Arango, Edwin Guevara, Martín Leiton, entre molts d’altres.
Ja durant el Segle XIX, l’alta qualitat dels ensenyaments de la institució va ser reconeguda i premiada a les Exposicions Internacionals de Viena (1873), Barcelona (1888) i Anvers (1894). Tal i com es va comunicar a la Junta en aquella ocasió: «El mérito y la perfección de nuestras enseñanzas ha sido reconocido en la Exposición Internacional de Amberes, en la cual el Jurado ha concedido a nuestro Conservatorio una Medalla de Oro. Esta honra que hemos merecido va dando sus resultados, ya que la Dirección de Música ha recibido comunicaciones pidiendo noticias sobre nuestra organización e instrucciones para establecer en varios países nuevas Escuelas de Música».
Creat com a centre per a un ensenyament musical d’alta qualitat, el Conservatori Liceu ha desenvolupat una tasca insubstituïble formant molts dels millors músics del país. Als llistats dels seus professors s’hi poden trobar noms com Engelbert Humperdinck, Pau Casals, Higini Anglès, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa o Joaquín Zamacois, entre molts d’altres. I per esmentar només alguns dels seus alumnes més il·lustres, es poden recordar els noms de Francesc Viñas, Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Frank Marshall, Joan Albert Amargós, Lluis Claret, Lleonard Balada o Joan Guinjoan.
Per tots aquests esforços cercant la qualitat, i per l’exigència constant per donar el millor, sempre, i ara més que mai, en el complex i fascinant panorama globalitzat de la música del segle XXI, CONSERVATORI LICEU ÉS EXCEL·LÈNCIA.


CONSERVATORI LICEU ÉS TRANSVERSALITAT
Els inicis del Conservatori Liceu fan que la Música clàssica i el cant líric tinguin una gran importància en la seva identitat, però el Centre ha mostrat sempre una actitud oberta cap a totes les manifestacions musicals. El Conservatori Liceu ha estat un dels pioners en oferir ensenyaments d’altres músiques, com el Flamenc o el Jazz i la Música moderna, que conviuen amb tota naturalitat amb la Música clàssica en les activitats educatives i artístiques del Centre.
CONSERVATORI LICEU ÉS TRANSVERSALITAT, gràcies a una visió àmplia i inquieta que ha buscat sempre integrar tipus de música diferents en l’ensenyament musical, en alguns casos injustament allunyats del món acadèmic, que tinguin en comú la qualitat i la capacitat de comunicar emoció artístic als oients.
Ja des dels seus inicis, la institució va incorporar al seu programa formatiu no solament el cant i el teatre, sinó també classes per a tots els instruments orquestrals, piano i guitarra. I en l’actualitat, la Música que es fa als Centres de la Fundació Conservatori Liceu té un abast molt gran d’estils i orientacions, on hi cap la música simfònica i l’òpera, però també el swing, el latin jazz i el funk, entre molts d’altres llenguatges. A la creació de nombroses formacions orquestrals i de cambra, i grans grups com l’orquestra de guitarres, la banda simfònica o l’ensemble de música contemporània i d’avantguarda Liceu XXI (dedicat especialment a la interpretació d’obres dels estudiants de Composició del Centre), s’hi afegeixen els grans conjunts del Jazz i la Música moderna sota la direcció de grans experts amb una experiència extraordinària: la Liceu Big Band, el Liceu Gran Ensemble, el Liceu BLAM Collective i el Liceu Jazz Grup.
Cal recordar que, fins ben entrat el darrer quart del Segle XX, els plans d’estudis llavors usuals en conservatoris i escoles de música encara excloïen les músiques fora de la tradició clàssica occidental. El Conservatori Liceu va ser un Centre avançat al seu temps amb iniciatives tan innovadores en el seu moment com la incorporació als estudis dels instruments principals de la cobla catalana (1990), i la creació de l’Aula de Guitarra Flamenca (1991) i l’Aula de Música moderna i Jazz (1993). Els estudis de Flamenc i jazz i Música moderna iniciats aleshores, van ser la base per a la posterior incorporació d’aquests camps musicals als ensenyaments reglats tan aviat com la legislació ho va permetre.
Les riques relacions internacionals de la Fundació Conservatori Liceu han portat al Centre també la música de Xina, Japó i Corea, i també la de diversos països de la comunitat iberoamericana de nacions. Pel seu criteri obert a totes les múltiples expressions que enriqueixen el món musical del nostre temps, CONSERVATORI LICEU ÉS TRANSVERSALITAT.




CONSERVATORI LICEU ÉS BRESSOL
El Conservatori Liceu va ser el primer Centre de les seves característiques a Catalunya, i ha estat i segueix sent una referència. Són desenes de milers els músics que han estudiat o s’han examinat en el Conservatori, i són molts els Conservatoris i Escoles del país que tenen el seu origen en la Xarxa d’Escoles filials del Liceu. També l’Institut del teatre va sorgir dels ensenyaments escènics que s’impartien al Centre, i diverses especialitats musicals que no tenien lloc al món acadèmic, el van començar a tenir gràcies a la iniciativa del Conservatori Liceu, com la Musicologia, el Flamenc, el Jazz i la Música moderna o els Instruments de la Cobla.
CONSERVATORI LICEU ÉS BRESSOL dels ensenyaments musicals a Catalunya, ja que amb la seva creació es va establir per primera vegada un Centre de referència en l’educació musical de qualitat, funció que va realitzar de manera pràcticament exclusiva fins l’any 1886 amb la inauguració de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el primer director de la qual fou Josep Rodoreda, professor del Conservatori Liceu.
L’any 1892, a causa del creixent nombre de persones que estudiaven música fora de Barcelona i que demanaven que es verifiquessin els seus estudis, es van establir al Centre els ensenyaments lliures, de manera que molts joves músics d’arreu de Catalunya van haver d’adaptar el seu aprenentatge a les exigències de qualitat del Conservatori Liceu, entitat de prestigi que havia d’avalar i donar validesa oficial als seus estudis.
El Conservatori Liceu, sempre atent al que es feia en els centres europeus de referència, va ser pioner oferint l’any 1928 per primera vegada a Espanya els estudis de Musicologia, sota la direcció del pare Higini Anglés, ex–alumne del Conservatori Liceu i extraordinari musicòleg. També va ser al Conservatori Liceu on Joaquín Zamacois va crear per primera vegada al país un curs de Formes Musicals.
Però aquesta vocació creadora de nous ensenyaments per part del Conservatori Liceu no es limita a la Música: l’any 1913 el Centre crea, en col·laboració amb la Diputació Provincial de Barcelona, l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, sota la direcció del gran dramaturg Adrià Gual, professor del Conservatori Liceu. Aquest va ser l’origen de l’actual Institut del Teatre de Barcelona.
L’any 1932 es creen les primeres filials del Conservatori Liceu, i s’estableixen les «Bases mitjançant les quals el Conservatori del Liceu de Barcelona autoritzarà als Conservatoris i Escoles de Música establertes o que s’estableixin en viles i pobles importants de Catalunya per a que puguin anomenar-se Filials del Conservatori del Liceu de Barcelona». Entre aquestes filials del Liceu hi havia els centres de les capitals de província Tarragona, Lleida, Girona, a més de les escoles de ciutats amb gran tradició musical, com són Sabadell, Olot, Badalona o Reus, entre d’altres. Les filials del Conservatori Liceu van ser per tant l’origen de nombroses institucions locals que han esdevingut Conservatoris de gran importància i que ofereixen en l’actualitat ensenyaments professionals de Música a centenars de joves talents. En l’actualitat, gràcies a la Xarxa d’Escoles Vinculades, 38 escoles imparteixen el Pla d’Estudis del Conservatori Liceu amb un total de 8.741 alumnes que segueixen algun dels programes.
L’any 1944, pel Decret del 26 de gener, es va crear el Conservatorio Superior de Música y Declamación de Barcelona, integrat «para la enseñanza de la Música, por la Escuela Municipal de Música y el Conservatorio del Liceo, y para las enseñanzas de Declamación y Danza, por el Instituto del Teatro de la excelentísima Diputación Provincial de Barcelona».
L’any 1966, amb el Decret 2618/1966, sobre la Reglamentació general dels Conservatoris de Música, va entrar en vigor un nou pla d’estudis (el conegut popularment com a «Pla 66»), d’acord amb el qual el Conservatori Liceu va començar a impartir els Graus elemental, professional i superior.
L’any 1983 el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, amb el Decret 307/1983, desdobla el Conservatori Superior de Barcelona, de manera que el Conservatori Municipal i el Conservatori del Liceu esdevenen a tots els efectes Centres superiors independents.
Gràcies a la iniciativa del Conservatori, el Ministeri d’Educació reconeix, l’any 1989, la formació en els instruments principals de la cobla catalana, la tenora, el tible i el flabiol i tamborí com a estudis oficials en tots els seus graus. L’Ordre de 19 de setembre de 1990 de la Generalitat de Catalunya va establir el Conservatori Liceu com a únic Centre autoritzat per impartir aquests ensenyaments.
L’any 1991 el Conservatori Liceu va crear un programa d’estudis propi per a l’especialitat de la Guitarra Flamenca, i l’any 1993 incorpora als seus centres l’Aula de Música Moderna i Jazz (l’Aula), la primera escola que, des de 1978, havia començat a ensenyar aquests tipus de música a Espanya.
El Conservatori Liceu ha estat sempre actiu en la creació i renovació dels Plans d’estudis, de manera que sempre responguin a les necessitats de la realitat social i musical del moment. El Centre va tenir un paper decisiu en el disseny dels estudis de Grau en Musica vigents, derivats del Procés de Bolonya. El curs acadèmic 2010-2011 es va iniciar el primer curs d’Estudis Superiors en Música en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Especialment ara, quan es compleix el 90 aniversari de la creació de la xarxa de filials, cal recordar que, per als ensenyaments musicals a Catalunya, CONSERVATORI LICEU ÉS BRESSOL.




CONSERVATORI LICEU ÉS INTERNACIONALITZACIÓ
L’escena musical és avui en dia una qüestió més enllà de les fronteres: un món globalitzat i les noves tecnologies exigeixen donar una dimensió internacional imprescindible a les activitats del Conservatori Liceu. Però ja en ple Segle XIX la institució va mostrar la seva voluntat de comptar amb grans professors vinguts de l’estranger, i el desig de compartir amb el món sencer els seus projectes. En l’actualitat, les visites de grans figures internacionals són habituals al Centre, i nombrosos convenis signats, en el marc del programa Erasmus o en iniciatives pròpies, amb grans institucions d’arreu el món amb especial atenció a la comunitat iberoamericana, permeten als alumnes conèixer com es fa música a altres països durant els seus estudis.
CONSERVATORI LICEU ÉS INTERNACIONALITZACIÓ, i durant els darrers vint anys, la modernització de la Fundació Conservatori Liceu ha tingut com a una de les seves prioritats la dimensió internacional dels seus estudis. D’acord amb això, els projectes exteriors internacional del Centre han establert acords de col·laboració amb nombroses Universitats i altres institucions d’Europa, Amèrica Llatina, els Estats Units i Àsia.
El Conservatori Liceu compta actualment amb 266 Convenis Internacionals, gracies als quals es treballa en activitats de mobilitat d’estudiants i professors, i en l’organització d’activitats acadèmiques en el camp de la música. A més dels convenis signats en el marc del programa Erasmus, el Centre té convenis amb Institucions i Centres educatius d’Àsia (Japó, Xina, Corea del Sud), Austràlia i, molt especialment, Amèrica Llatina, on s’han establert unes estretes relacions amb molts conservatoris, universitats i organitzacions culturals de diversos països (Colòmbia, Mèxic, Veneçuela, Argentina, Cuba, Equador, Perú, Xile i Brasil), a través dels quals s’han pogut desenvolupar projectes que han portat el nom del Conservatori i el de Barcelona a molts indrets.
Pel què fa als Estats Units, cal destacar que L’AULA de Música Moderna i Jazz del Conservatori Liceu va ser membre fundadora de la Berklee International Network (BIN), la Xarxa Internacional d’Escoles de Berklee College of Music de Boston, considerada com una de les més importants del món, així com la col·laboració del Centre amb la Universitat de North Texas, la qual ha representat freqüents intercanvis d’alumnes i de professors visitants.
A Europa, a més de l’activitat dins el programa Erasmus, el Conservatori Liceu és membre de l’Associació Europea de Conservatoris (AEC), una organització amb la qual col·labora de manera activa. Representants del Centre van participar en el grup de treball d’AEC que va estudiar l’impacte del procés de Bolonya en l’Educació Superior Musical a Europa.
Però ja des de la seva creació, i gràcies a la presència de molts professors de la més alta reputació fora del nostre país (com Pau Casals, Engelbert Humperdinck o Higini Anglès, entre molts d’altres), el Conservatori Liceu ha manifestat una clara i continuada vocació internacional, tot estant en contacte amb les principals tendències de la música europea i mundial i sent un pol d’atracció per estudiants, professors i músics en general de tot el món, que l’han vist com un Centre de referència.
Per la riquesa de les relacions del Conservatori Liceu amb Centres d’ensenyament musical i institucions artístiques del més alt nivell de tot el món, i per la seva mirada global sobre la Música, CONSERVATORI LICEU ÉS INTERNACIONALITZACIÓ.


CONSERVATORI LICEU ÉS FILANTROPIA
Des dels seus orígens, el projecte del Conservatori Liceu s’ha caracteritzat per la generositat de persones de la societat civil que volien contribuir desinteressadament a que Barcelona tingués un gran Centre d’ensenyament musical. La tradició filantròpica del Conservatori es manifesta en els casos de Francesc Viñas o Montserrat Caballé, figures llegendàries que van necessitar el suport del mecenatge per a poder estudiar, però es veu també en els ambiciosos programes de Beques dels que poden gaudir els joves músics que estudien actualment al Centre.
CONSERVATORI LICEU ÉS FILANTROPIA, una forma d’entendre que l’accés a l’educació i al gaudi artístic ha de ser també responsabilitat de tots. El Fons de Beques del Conservatori Liceu, gràcies a la generositat de la Fundació de Música Ferrer-Salat, la Fundació La Caixa, la Fundació Damm, la Fundació Carolina, la Fundació Abertis, Yamaha, la Societat del Gran Teatre del Liceu, la Fundació Universitària Pedro i Pons, i la pròpia Fundació Conservatori Liceu, ha permès que 159 alumnes dels Centres Superior i Professional i del programa de Primària Musical gaudeixin de Beques d’estudis. A més, el Fons de Beques fa una contribució amb la que és possible subvencionar parcialment els estudis del 100% dels alumnes d’Estudis Superiors.
Cal destacar també el programa d’inclusió social que es pot dur a terme gràcies al conveni amb la Fundació d’Escoles Parroquials de l’Arquebisbat de Barcelona i la Fundació de Música Ferrer-Salat, que permet que 539 alumnes puguin gaudir del programa Primària Musical en Escoles situades en zones amb risc d’exclusió social.
La creació del Liceo Filarmónico Dramático de Montesión l’any 1837 és una fita molt significativa de l’empenta i compromís de la societat civil catalana amb l’ensenyament i la cultura. En un període en que moltes capitals europees estaven creant grans Conservatoris finançats pels estats, a Barcelona va ser un grup de persones amb inquietuds culturals i socials els que van ser capaços de dur endavant de manera privada un projecte que a tot arreu exigia el suport de les arques públiques.
El primer reglament de l’entitat la considera com una societat d’amics reunits per contribuir «con sus luces o caudales» al desenvolupament de l’art dramàtic i l’art musical amb l’objectiu de crear «academias de declamación y de canto», sense plantejar-se cap tipus de retorn material. L’any 1838 el Liceo Filarmónico Dramático va aconseguir la cessió dels terrenys del Convent de Montsió per a la creació de las càtedres, que havien de ser públiques i gratuïtes, cosa que fa palès el compromís social de la institució des dels seus orígens. Aquesta obligació es va mantenir quan es va fer la permuta de la primera seu pel terreny del Convent dels Trinitaris situat a les Rambles, on es va construir l’any 1847 el nou edifici del Conservatori i el Teatre del Liceu.
L’any 1885 l’administració local va concedir al Conservatori Liceu una subvenció que representava aproximadament el 10% del pressupost de l’entitat. Malgrat això, el Centre es va veure per primera vegada obligat a demanar el pagament d’una matrícula de 3 pessetes per alumne i assignatura per poder finançar-se, quantitat sensiblement menor que allò que es pagava al Conservatori de Madrid i altres centres europeus de titularitat estatal. La institució va continuar oferint beques i un 10% de matrícules gratuïtes, entre elles la que es va donar al llavors alumne de Cant i posterior llegenda de la lírica, Francesc Viñas. La tradició de mecenatge del Conservatori Liceu té altres casos especialment destacats, com és el de Montserrat Caballé, però representa sobretot un fil conductor al llarg de la Història i el present de la institució.
Totes aquestes iniciatives posen el mecenatge al servei de l’educació musical i són al cor de l’origen i creixement del Conservatori Liceu, donant testimoni de que CONSERVATORI LICEU ÉS FILANTROPIA.


CONSERVATORI LICEU ÉS INICIATIVA
El Conservatori Liceu no només és responsable de la construcció de l’edifici de les Rambles que havia d’acollir les càtedres i un Teatre per a finançar-les: abans de crear el Gran Teatre del Liceu, la institució havia creat el desaparegut Teatre de Montsió. Aquesta inquietud per crear nous espais per a la Música i l’ensenyament s’estén fins a l’actualitat, quan el Centre gaudeix de les excel·lents instal·lacions del carrer Nou de la Rambla, amb un auditori que és considerat dels millors del seu tipus a la ciutat.
CONSERVATORI LICEU ÉS INICIATIVA, una qualitat demostrada amb el propi naixement de la institució, amb l’entusiasme de persones que van posar els seus esforços al servei de la Cultura sense esperar a que les instàncies oficials s’interessessin per la Música. Durant tota la seva història, la Fundació Conservatori Liceu ha anat ampliant les seves instal·lacions i recursos per a poder estar a l’alçada del seu compromís amb la societat i amb l’educació musical.
L’actual seu de la Fundació Conservatori Liceu, i del Centre Superior, està ubicada molt a prop de la seu històrica, al carrer Nou de la Rambla, en ple centre de Barcelona, entre les Rambles i el Paral·lel. Inaugurat el 2009, el magnífic edifici va ser dissenyat i concebut tenint en compte les necessitats d’espais i requeriments ambientals i acústics per a desenvolupar de la manera més efectiva i rica uns ensenyaments musicals professionalitzadors.
Les instal·lacions tenen una superfície de 10.000 m2 distribuïda en 8 plantes. Els 5 pisos superiors estan destinades als ensenyaments musicals Superiors i de Màster, i disposen de 90 aules per a l’estudi, totes elles perfectament insonoritzades i adaptades acústicament segons cada especialitat i instrument.
El nou Auditori del Conservatori Liceu, amb capacitat per a 400 espectadors, està preparat de manera òptima per a concerts de cambra, simfònics i de jazz i música moderna, i també per a representacions teatrals i operístiques. La seva acústica ha estat lloada unànimement i fa d’aquesta sala una de les millors del seu tipus amb què compta la ciutat de Barcelona.
El Conservatori Liceu ha contribuït de manera molt significativa a formar el paisatge cultural de Barcelona, creant en moments decisius espais per a la pràctica musical que han estat i són part essencial dels equipaments culturals de Catalunya. Les instal·lacions inicials de la institució en el terreny de l’antic Convent de Montsió no només incloïen les càtedres, sinó també el Teatre de Montsió, amb capacitat per a 600 espectadors, i on es van representar entre 1837 i 1845 diverses òperes de Bellini, Rossini o Donizetti, amb estudiants del Centre com a intèrprets.
La Reial Ordre de 2 d’abril de 1844 va concedir al Conservatori Liceu la permuta del Convent de Montsió per l’antic Convent dels Trinitaris situat a les Rambles de Barcelona, «mientras duren los objetos de utilidad pública que en la primitiva concesión al referido Liceo se tuvieron presentes», és a dir, mentre es seguís oferint l’educació pública i gratuïta. La construcció del nou edifici havia de fer «todas las obras que sean convenientes para que en aquel local haya no solo las salas para cátedras juntas y todas las dependencias del establecimiento, sino también un teatro». El 4 d’abril de 1847 s’inaugura el Gran Teatre del Liceu, amb la interpretació, entre d’altres obres, d’Il Regio Imene, cantata escrita expressament per a l’ocasió pel Director del Conservatori Liceu, Mariano Obiols, que va ser també el primer Director musical del Teatre.
Tal com afirmava en un memoràndum el soci Joaquín de Gispert, encarregat de les tasques de construcció del nou edifici: «Por consiguiente van a quedar a mí entender cumplidos los objetos que se propuso esta sociedad. Por una parte se han extinguido las acciones antiguas o sea la deuda del Liceo, por otra parte tendrá éste éste un local para cátedras y dependencias, por otra profesores de musica costeados por la empresa de funciones, y por otra una renta anual para las demás cátedras y atenciones; y por ultimo pertenece al Liceo la propiedad del Teatro, con todo lo que obtendrá un nombre que no será fácil de desaparezca».
A partir de 1854 el Conservatori i el Teatre van començar a funcionar per separat. Aquell any va néixer la Societat de Propietaris, encarregada de la gestió del Teatre. La Societat del Liceu va seguir gestionant les càtedres, i la Societat d’Accionistes es comprometia a col·laborar en el manteniment d’aquestes amb una aportació de «30.000 duros en monedes d’or i plata».
A principis del Segle XXI, els canvis radicals en la legislació educativa i les noves i imperioses exigències d’un ensenyament musical de qualitat en el nostre temps van fer sorgir la necessitat de construir noves instal·lacions adequades per als nous reptes.
En un moment històric com l’actual, en que és més necessari que mai ser molt actius per a donar resposta al que la societat demana de la Música, CONSERVATORI LICEU ÉS INICIATIVA.


CONSERVATORI LICEU ÉS CULTURA
El Conservatori Liceu no només ha dedicat els seus esforços a l’ensenyament i la formació de grans músics, sinó que també ha volgut contribuir sempre a la vida cultural del país, buscant permanentment oportunitats per que els estudiants puguin actuar i puguin compartir el seu art amb el públic, tot adquirint experiència professional. Els espais que el Conservatori Liceu ha anat creant al llarg de la seva història formen una part essencial dels escenaris musicals de Barcelona.
CONSERVATORI LICEU ÉS CULTURA, com ho posen de manifest els nombrosos convenis que el Centre ha signat amb entitats culturals i musicals per a que els estudiants puguin actuar davant de públics molt diversos, tenint així l’opció de viure amb autenticitat la Cultura del seu temps. En el darrer any s’han ofert a l’Auditori del Conservatori Liceu un total de 126 concerts i masterclasses en els diversos Cicles que organitza la institució. Entre aquests, cal destacar el Cicle Liceu Jove on els protagonistes són les diverses formacions i produccions artístiques dels estudiants del Centre. I cal fer especial menció dels 156 concerts de graduació que es van programar la darrera temporada.
El programa Liceu Escenaris Pro: De les aules als escenaris, juntament amb la programació de l’Auditori del Conservatori Liceu, permet fer visible l’activitat acadèmica i artística del Centre. Durant el darrer any 448 alumnes han participat en més de 176 actes i concerts, en 53 espais culturals diferents.
Per altra banda, el Cicle Liceu Familiar, o Vespres al Teatrino (en la seu històrica del Conservatori a les Rambles de Barcelona) ha permès organitzar quasi un centenar de concerts d’alumnes i professors del Centre Professional i les Escoles de Música.
Un objectiu essencial de tota aquesta activitat és que els estudiants es facin conscients de les implicacions de la seva activitat artística, tot adquirint els valors i les capacitats de crear amb la seva música espais de transformació social. Els diferents concerts que ofereixen els nostres alumnes en actes de les Fundacions Arrels o Nexe, o les accions encaminades a visibilitzar i donar suport al paper de les Dones en la Música, contribueixen a assolir-ho.
Entre aquests espais destaca especialment l’Auditori Conservatori Liceu, una de les millors sales del seu tipus a Barcelona, i on no només s’hi pot escoltar la música que fan els estudiants del Centre, sinó que ha estat seu de nombrosos festivals i esdeveniments culturals: a més dels Cicles de Concerts del Centre, agrupats en Liceu Jazz, Liceu Cambra, Liceu Jove o Liceu Familiar, l’Auditori Conservatori Liceu acull regularment els concerts del Festival de Jazz de Barcelona i altres promotors externs, i s’hi han pogut viure congressos, conferències, cinema i fins i tot teatre Noh japonès.
Quan es va crear el Conservatori, l’entitat va prendre la denominació de Liceu, un nom genèric que fa referencia a educació, i que avui és compartit amb moltes altres entitats. Segurament en aquell moment no es podia preveure la rellevància que la marca ha aconseguit en aquests 185 anys d’història. Liceu es avui en dia una marca reconeguda, tant pel Conservatori com pel Teatre que porten aquest nom.
Els orígens del Liceo Filarmónico Dramático van units a la convicció que en l’àmbit de la música tant els centres acadèmics com els teatres i auditoris son una part fonamental del desenvolupament de una societat. Per tant, sempre es va procurar que els estudiants tinguessin oportunitats de participar en produccions musicals davant el públic.
Quan, 10 anys després de la creació del Liceu, va sorgir la necessitat d’unes noves instal·lacions, es va pensar immediatament en realitzar «todas las obras que sean convenientes para que en aquel local haya no solo las salas para cátedras juntas y todas las dependencias del establecimiento, sino también un teatro». El nou Teatre del Liceu havia de servir per al finançament dels ensenyaments, però també per a donar sortida al talent dels estudiants, ja que la institució mai no va entendre l’educació musical com a una finalitat en ella mateixa, sinó que el seu resultat final havia d’estar connectat directament amb l’entorn cultural.
Això va quedar palès l’any 1873 quan la institució va ser premiada a l’Exposició Universal de Viena amb la medalla d’or, sota el lema «Cultura i Educació». Si bé l’activitat que defineix el Conservatori és l’educació, aquesta no té sentit si no s’enfoca cap a la realitat del món cultural en el que s’haurà de desenvolupar la carrera dels futurs professionals de la Música.
Aquesta necessitat de que els estudiants del Conservatori Liceu acabin els seus estudis amb una àmplia experiència de caràcter professional va ser també decisiva en la concepció del nou edifici del carrer Nou de la Rambla: aquestes noves instal·lacions compten amb un total de fins a cinc espais de concert per a les actuacions dels estudiants com a solistes i en conjunts de formats molt diversos, que poden incloure des d’ensembles jazzístics fins a les representacions operístiques.
El Conservatori Liceu vol ser sempre present en el seu espai natural, que és la Cultura de la ciutat i del país, tot oferint la música dels seus alumnes i graduats, i també els seus espais, per a contribuir activament a l’enriquiment cultural del seu entorn. Cal dir per tant que CONSERVATORI LICEU ÉS CULTURA.