1837: El 21 de febrer un grup de persones vinculades al 14 Batalló de la Milícia Nacional de Barcelona es van reunir a les habitacions del comandant Manuel Gibert i Sans, amb la finalitat de procurar fons per als uniformes del Batalló, i van suggerir “dar un Baile público en la Casa Lonja como ha concebido a otros Batallones” per recaptar diners.
El 24 d’abril es presenta el primer Projecte de la Sociedad Dramática de Aficionados, que té com a principal finalitat “que los jóvenes aficionados ejerciten en el arte declamatorio, dedicándose en aquellas diversiones propias de una sociedad ilustrada. La sociedad se dividirá en tres clases: la primera será la Junta directora, la segunda que se entenderá directamente con la primera se compondrá de los aficionados que deseen dedicarse a la declamación y la tercera contribuirá al sostén de la misma…”
Nou mesos després de la primera reunió, el 14 de novembre, s’aprova el primer Reglament del Liceo Filodramático de Montesión, considerat com una societat d’amics reunits per contribuir “con sus luces o caudales” al desenvolupament de l’art dramàtic i l’art musical i que té com a objectius la creació de “academias de declamación y de canto”.
1838: El 27 d’abril es celebra en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona l’acte solemne d’inauguració de les càtedres del Liceu, que “apareció adornado de ricas colgaduras”. Aquesta data coincidia amb l’aniversari de S.M. D.ª Isabel II i, per Reial Ordre, el 29 de juny, la Regent Maria Cristina va permetre afegir el nom de la seva filla al Liceu, el qual passa a anomenar-se Liceo Filarmónico Dramático de S.M. la Reina Isabel II. Pocs mesos després, el 10 d’agost, es comunica al president del Liceu Manuel Gibert que “Su Majestad la Reina Gobernadora se ha dignado conceder el edificio ex-convento de Montesión al Liceo Filarmónico, entendiéndose dicha cesión limitada al tiempo que permanezcan en pie las cátedras de enseñanza pública y gratuïta”.
1844: Molt aviat, el nombre dels alumnes va anar creixent i la Junta General del Liceu inicia els tràmits per aconseguir un espai més ampli. Per la Real Ordre de 2 d’abril de 1844 el Liceu aconsegueix la permuta del convent de Montsió per l’ex-convent dels Trinitaris situat a les Rambles de Barcelona, “entendiéndose temporal esta gracia, y no en absoluto dominio, y duradero solo mientras duren los objetos de utilidad pública que en la primitiva concesión al referido Liceo se tuvieron presentes.” Una vegada aconseguit l’espai cal començar a edificar, la construcció del nou Liceu havia de fer “todas las obras que sean convenientes para que en aquel local haya no solo las salas para cátedras juntas y todas las dependencias del establecimiento, sino también un teatro”. Per poder finançar l’obra, es constitueixen la Societat de Construcció i Societat Auxiliar de Construcció, i la junta dóna poders al soci Joaquim de Gispert i d’ Anglí per a iniciar les tasques de construcció.
1845: L’11 d’abril de 1845 es va col·locar la primera pedra del nou edifici “a las once y media de su mañana fue colocada la primera piedra del nuevo edificio del Liceo en la parte del Norte o pared de la calle de San Pablo frente la casa señalada de nº 100 propia de D.Manuel de Larretea Notario de la Audiencia Territorial de este Principado”. El termini fixat per a l’obra és de dos anys i inclou sales per a les acadèmies, un espai per a la Junta amb les seves dependències i un teatre amb un aforament mínim de 3.500 espectadors. També s’especifica la necessitat d’adquirir solars i cases annexes que seran propietat del Liceu. El contracte també acorda que, de les rendes del futur teatre, 80.000 duros es destinaran al seu manteniment i 36.000 al de les càtedres.
1846: En poc temps, s’havien complert els objectius inicials de la Societat Liceu, com afirmava en el seu memoràndum el soci D. Joaquín de Gispert,: “Por consiguiente van a quedar a mí entender cumplidos los objetos que se propuso esta sociedad. Por una parte se han estinguido las acciones antiguas o sea la deuda del Liceo, por otra parte tendrá éste éste un local para cátedras y dependencias, por otra profesores de musica costeados por la empresa de funciones, y por otra una renta anual para las demás cátedras y atenciones; y por ultimo pertenece al Liceo la propiedad del Teatro, con todo lo que obtendrá un nombre que no será fácil de desaparezca.”
1847: Dos anys més tard de la col·locació de la primera pedra, el 4 d’abril de 1847 s’inaugura el Gran Teatre del Liceu. En aquella ocasió s’interpretà el drama Fernando de Antequera l’obra del Mestre Camprubí, La Rondeña una simfonia del Mestre Gomis i Il Regio Imene, composició escrita expressament per a l’ocasió pel Director del Liceo Filarmónico, Marià Obiols, que era alhora el Director musical del Teatre. La construcció costa 365.552 duros. L’edifici es finança amb 208.000 duros de la Societat de Construcció, 75.000 de la societat auxiliar, 2000 de la venda del magatzem i 80.552 que el mateix Sr. Gispert posa de la seva butxaca, per cobrir el deute.
A canvi de les seves aportacions la Societat de Construcció obté llotges i llunetes del Teatre i la Societat Auxiliar de Construcció els espais que no s’utilitzarien ni per a les càtedres ni per al Teatre, en l’indret on neix el Cercle del Liceu.
1854: Les dificultats econòmiques i les diferències d’objectius entre la Societat del Liceu i la Societat d’Accionistes, fan que comencin a funcionar per separat. Aquest any neix la Societat de Propietaris, encarregada de l’explotació del teatre. La Societat del Liceu seguirà gestionant les càtedres, i la Societat d’Accionistes haurà de col·laborar en el manteniment d’aquestes amb una aportació de 30.000 duros en monedes d’or i plata.
1873: El Liceu va obtenir un reconeixement altíssim a l’Exposició Universal de Viena on va ser premiat amb la medalla d’or. El seu lema va ser Cultura i Educació, hi van participar 35 països.
1885: L’incompliment per part del Teatre de la seva contribució a la formació gratuïta dels estudiants d’instrument i la manca de puntualitat en els pagaments acordats empenyen al Conservatori Liceu a sol·licitar una subvenció a l’alcalde de Barcelona, plantejant-li les següents qüestions: “¿Y si por culpa de las empresas teatrales la Sociedad ha perdido en parte los profesores gratuitos y por otro lado se le han aumentado las necesidades en razón del extraordinario número de alumnos que han exigido mas cátedras y más profesores; si no sabe dónde sacar lo que necesita para que el beneficio de la Instrucción que proporciona no se vea limitado,? ¿A quien ha de acudir sinó a la Municipalidad que es la protectora nata de las enseñanzas benéficas?
L’administració local concedeix una subvenció que representa aproximadament el 10% del pressupost. Malgrat això, el Conservatori Liceu es veu per primera vegada obligat a demanar el pagament d’una matrícula de 3 pessetes per alumne i assignatura per poder finançar-se, quantitat sensiblement menor que les estipulades en el Conservatori de Madrid i altres centres europeus finançats de titularitat estatal. La institució va continuar oferint beques i un 10% de matrícules gratuïtes, entre elles la que es va donar al llavors alumne de Cant i posterior llegenda de la lírica: Francesc Viñas.
Aquell mateix any es creen noves càtedres de Composició, Contrapunt i Fuga, i es contracten prestigiosos professors europeus, com per exemple el compositor alemany Engelbert Humperdink.
Des d’aquest moment l’ús del nom “Conservatorio del Liceo” va començar a utilitzar-se de forma genèrica.
1886: El Conservatori Liceu va ser el bressol dels ensenyaments musicals a Catalunya, tot cobrint durant molts anys la necessitat d’una escola musical a Barcelona, cosa que el municipi no va començar a fer fins l’any 1886 amb la inauguració de l’Escola Municipal de Música. El seu primer director fou Josep Rodoreda, que havia sigut professor al Conservatori Liceu de Solfeig i Piano des de 1875 fins al 1883, quan va demanar la renúncia per dirigir la nova Escola Municipal.
1888: Per segona vegada, el Conservatori Liceu va participar a l’Exposició Universal, que aquest any es va realitzar a Barcelona. La participació va estar compensada amb l’èxit assolit pels professors del Conservatori Liceu Pedro Tintorer i Francisco de Paula Sánchez y Gavagnach, que van guanyar la medalla d’or pels seus mètodes i llibres de text. “Una prueba de alta distinción acaba de lograr el Profesorado del este Centro de instrucción en el gran certamen internacional que tanta gloria ha dado a la Ciudad de Barcelona. Dos de sus beneméritos Profesores acaban de ser premiados con medalla de oro; una concedida al Maestro Sr. Don Pedro Tintorero por sus métodos de enseñanza en el piano y por los servicios prestados al arte en su larga carrera artística, y otra al Sr. D. Francisco de Paula Sánchez y Gavagnach presentada por este Maestro al certamen y que fue aceptada como obra de texto para los alumnos de este Conservatorio en sesión del día 20 de febrero del corriente año. Estos dos maestros han sido también nombrados para formar jurado clasificador del Diccionario bio-bibliográfico de catalanes notables del siglo XIX.”
1892: Es van establir els ensenyaments lliures.“El Presidente pasó a disposición el oficio de la Comisión de Música de fecha 1 de julio de 1892 en que propone el modo y forma en que podrá establecerse la enseñanza libre en el Conservatorio.” Es fixen les condicions perquè aquests alumnes facin els seus estudis, exàmens i pagaments, de manera similar a la resta d’alumnes oficials del Conservatori Liceu.
1894: El Liceu va participar a l’exposició d’Anvers fet que va ampliar el seu reconeixement i el prestigi, la qual cosa va comportar que altres escoles internacionals s’interessessin pels seus estudis. “El mérito y la perfección de nuestras enseñanzas ha sido reconocido en la Exposición Internacional de Amberes, en la cual el Jurado ha concedido a nuestro Conservatorio una Medalla de Oro. Esta honra que hemos merecido va dando sus resultados, ya que la Dirección de Música ha recibido comunicaciones pidiendo noticias sobre nuestra organización e instrucciones para establecer en varios países nuevas Escuelas de Música”
1913: Es crea en el si del Conservatori Liceu, i en col·laboració amb la Diputació Provincial de Barcelona, l’escola catalana d’art dramàtic, sota la direcció del gran dramaturg Adrià Gual, professor del Conservatori Liceu. “L’Excma. Diputació Provincial de Barcelona […] ha cregut l’hora arribada de dar el primer pas en ferm a favor d’Art tan transcendental i desitjosa en lo possible d’aprofitar els organismes existents, d’acord amb el Liceo Filarmònic Dramàtic Barcelonès de S.M. Da Isabel II, ha resolt crear i subvencionar la primera Escola d’Art Dramàtic Català. Adrià Gual.”
1915: Dos anys més tard, l’Escola Catalana d’Art Dramàtic passaria a dependre exclusivament de la Diputació i va ser l’origen de l’actual Institut del Teatre de Barcelona.
1917: Per Decret de 25 d’agost de 1917, el Ministeri d’Instrucció Púbica i Belles Arts, es publica el primer pla d’estudis musical oficial de l’Estat Espanyol que serà impartit pel Conservatori Liceu.
1928: Seguint amb la seva vocació internacional i estant atent al que es feia en els centres europeus de referència, s’institueix per primera vegada a Espanya els estudis de Musicologia, sota la direcció del pare Higini Anglés, ex–alumne del Conservatori Liceu.
1929: L’any següent, es proposa a la Diputació “la idea central de toda la gran ampliación proyectada es la de llegar a la instauración de una “Universidad Provincial de Música” , tot seguint els models europeus.
La participació del Conservatori Liceu a l’Exposició Internacional, que es va celebrar al Palau d’Exposicions de Barcelona, va suposar l’obtenció de la seva tercera medalla d’Or. “La labor de los maestros que han ocupado la Dirección del Conservatorio, la calidad y reputación de la mayoría de los profesores del mismo en el transcurso de un siglo y el relieve y notoriedad que en el campo del arte musical obtuvieron no pocos de sus alumnos, ha procurado al Conservatorio del Liceo una consideración y prestigio estimables, habiendo merecido preciadas distinciones en certámenes internacionales. En las Exposiciones Universales de Viena (1873), de Amberes (1894) y de Barcelona (1929), obtuvo el Conservatorio del Liceo Medalla de Oro, como premio a su meritoria labor en el orden de la enseñanza musical.”
1932: El Conservatori Liceu creix imparable i l’any 1932 es creen les primeres filials, i s’estableixen les “Bases mitjançant les quals el Conservatori del Liceu de Barcelona autoritzarà als Conservatoris i Escoles de Música establertes o que s’estableixin en viles i pobles importants de Catalunya per a que puguin anomenar-se «Filials del Conservatori del Liceu de Barcelona”. Van ser filials del Liceu els conservatoris elementals de Tarragona, Lleida i Girona, a més de les escoles de ciutats amb gran tradició musical, com són Sabadell, Olot, Badalona o Reus, entre d’altres.
1936: Durant la segona república, per Decret del 27 de juliol de l’any 1936 signat pel Conseller de Cultura Ventura i Gasol, i pel president Lluís Companys, el Conservatori Liceu és nacionalitzat i es converteix en el centre especialitzat d’ensenyament superior musical, dependent de la Generalitat de Catalunya. “L’afany de renovació que senten les institucions docents catalanes es manifesta també a l’antic Conservatori del Liceu, institució tan tradicional a la nostra ciutat, que dintre de pocs mesos complirà el seu centenari.” Durant aquest període el professors del Conservatori Liceu s’equiparen amb el funcionariat. Amb l’arribada de la II República i d’acord amb el nou marc polític, el nom de l’entitat passa a anomenar-se ja Conservatori del Liceu. En aquesta mateixa època, el Conservatori Liceu va a presidir la comissió d’ensenyaments artístics creada per la Generalitat per a coordinar tots els centres artístics de música, teatre i pintura.
1938: L’1 de juliol es proposa crear una càtedra de Direcció d’Orquestra a càrrec de Lamote de Grignon, per la qual cosa es pot dir que aquesta disciplina va començar la seva història al Conservatori Liceu de la mà d’un dels directors més significatius que ha donat Catalunya.
1939: Acabada la Guerra Civil, la nova Junta Directiva del Conservatori Liceu reconstitueix el claustre acadèmic, minvat per l’exili o la inhabilitació d’alguns professors. “El Conservatorio del Liceo pudo abrir de nuevo sus clases a primeros de marzo y reanudar su vida propia que se fue reanudando progresivamente.” La Junta s’imposa com a objectiu l’ampliació de l’entitat, incrementant el nombre d’estudiants i d’escoles filials.
1940: La direcció de l’Institut del Teatre i el Conservatori Liceu van decidir coordinar els seus ensenyaments d’art dramàtic. El Conservatori Liceu manté els cursos elementals i els seus alumnes passen directament a cursar els estudis superiors a l’Institut del Teatre.
1944: Pel Decret del 26 de gener es crea el Conservatori Superior de Música i Declamació de Barcelona “Para la enseñanza de la Música, por la Escuela Municipal de Música y el Conservatorio del Liceo, y para las enseñanzas de Declamación y Danza, por el Instituto del Teatro de la excel·lentíssima Diputación Provincial de Barcelona.”
El Conservatori Liceu imparteix les tres titulacions de nou pla d’estudis del Decret de 15 de juny de 1942 del Ministeri d’Educació Nacional, en els seus tres nivells; elemental, mitjà i superior. La titulació superior s’equipara a la d’una Llicenciatura.
1945: Amb la creació del Conservatori Superior de Música i Declamació de Barcelona per part de l’Estat, el centre passa a tenir aquesta denominació, però la insistència dels membres de la Junta fa que en 1945 s’autoritzi l’ús de “Conservatori del Liceu” com a segon nom. “Anteponer la denominación antigua: «Conservatorio Superior de Música y Declamación de Barcelona» dejando subsistente la actual: «Conservatorio del Liceo» como sub-título.”
1952: Després d’una llarga discussió es manté la marca Conservatorio del Liceo però afegint-hi Superior de Música, per diferenciar-lo dels altres nivells d’ensenyament que s’impartien. “Después de un amplio cambio de impresiones referente a la denominación oficial del Conservatorio, se acuerda como definitiva, la de “Conservatorio Superior de Música del Liceo”, conservando precisamente el titulo tradicional y característico de “Conservatorio del Liceo”
Pel decret del 14 de març de 1952, es separen els ensenyaments oficials de música i de declamació.
Ampliació de les cites i informació referent a la historia del Conservatori Liceu es poden consultar a la publicació:
SERRAT i MARTÍN, Maria. Origen del Conservatori Liceu: 1837-1967. Colección: Música Viva, Número 5. Salamanca: Universidad de Salamanca, 2018. ISBN: 978-84-9012-808-4.
1966: Amb el Decret 2618/1966, 10 de setembre, sobre Reglamentació general dels Conservatoris de Música, entra el vigor un nou pla d’estudis de música (Pla del 66). El Conservatori Liceu impartirà progressivament els tres graus de la nova ordenació; el grau elemental, el grau mitjà i el grau superior.
1983: El decret 307 /1983 del Departament d’Ensenyament de la Generalitat desdobla el Conservatori Superior de Barcelona, de manera que el Conservatori Municipal i el Conservatori Liceu esdevenen a tots efectes entitats superiors independents.
1989: Gràcies a la iniciativa del Conservatori Superior de Música del Liceu, el Ministeri d’Educació reconeix al Conservatori, el 15 de novembre de 1989, la formació en els instruments principals de la cobla catalana; la tenora, el tible, el flabiol i el tamborí com a títols oficials en tots els seus graus. De conformitat, la Generalitat publicarà posteriorment l’Ordre de 19 de setembre de 1990, per la qual autoritza al Conservatori Superior de Música del Liceu com a únic centre per professar, amb validesa acadèmica oficial, a partir del curs 1990-91, els ensenyaments de grau elemental, mitjà i superior de tenora, tible, flabiol i tamborí.
1990: Entra en vigor la Llei orgànica general del Sistema Educatiu, de 3 d’octubre de 1990 (LOGSE). El Conservatori Liceu impartirà progressivament els ensenyaments de la nova ordenació; el nivell elemental LOGSE, el grau mitjà LOGSE i el grau superior LOGSE.
1991: Es desenvolupa una important tasca en el món de la pedagogia de la guitarra flamenca amb la concreció d’un currículum propi de l’especialitat de la Guitarra Flamenca integrant-se aquest estudis en un context acadèmic adequat.
1992: S’amplia el projecte d’escoles filials amb la creació de la Xarxa d’Escoles Vinculades del Conservatori Liceu, estesa arreu del territori català i Andorra.
1993: El Conservatori Liceu incorpora entre els seus centres a l’Aula de Música Moderna i Jazz (l’Aula), la primera escola que, des de 1978, va ensenyar música moderna i jazz a Espanya. L’Aula esdevé membre fundador de la Xarxa Internacional d’Escoles “Berklee International Network”.
1995: La Generalitat autoritza al Conservatori Liceu a traves de l’Institut Català de Noves Professions, la realització de formació professional específica en el camp de la música moderna. La Generalitat emet els primers diplomes en música moderna impartits pel Conservatori Liceu.
1997: Comença la implantació dels Graus Elemental i Mitjà de la LOGSE, encara que se segueixen impartint els ensenyaments del Pla d’estudi del 66.
1999: Amb la incorporació de la Maria Serrat i Martín, s’incorpora al Conservatori Liceu una nova figura dins l’àmbit de la gestió: la Direcció General. L’establiment d’un projecte pedagògic i empresarial significa la professionalització de la gestió institucional i evidencia la voluntat de transformació del Conservatori Liceu en adaptar-se als canvis i esdeveniments del segle XXI.
2001: Es crea l’Escola Superior de Guitarra Flamenca, especialitzada en aquest gènere musical. iniciant els seus estudis en el curs 2001/2002.
Amb la publicació del nou currículum de grau superior LOGSE; Decret 63/2001, de 20 de febrer, el Conservatori continua impartint les especialitats de la Música clàssica i contemporània, la Pedagogia i la Composició de grau superior. S’afegeixen als 1677 alumnes del pla d’estudis del Decret 2618/1966 (Pla del 66) que s’extingia, els estudis de grau superior LOGSE. Així mateix, el Conservatori Liceu incorpora com a formació reglada de grau superior les especialitats que venia impartint dels instruments de Jazz, la Musica Moderna i el Flamenc.
2002: El Conservatori Liceu celebra el 165è aniversari amb 5 concerts de gran format representatius de tots els estils musicals en els principals escenaris de la ciutat: Gala Lírica al Gran Teatre del Liceu, Missa de la Coronació al Palau de la Música Catalana, Carmina Burana de Carl Orff a l’Auditori, Musical De Nit amb Kurt Weill a l’Institut del Teatre, Concert de Música Flamenca l’Auditori Winterthur. Així mateix es va organitzar una exposició al Museu Nacional d’Història de Catalunya que recull una mostra d’aquest 165 anys d’història. Es celebren també els 58 anys d’estudis superiors de la musica (1944 – 2002).
2006: Entra en vigor la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE) com a nou sistema educatiu. El Conservatori Liceu impartirà progressivament els ensenyaments de la nova ordenació; el nivell elemental LOE, el grau mitjà LOE i el estudis superiors de Grau i Màster LOE.
Amb l’entrada en vigor del nou sistema educatiu (LOE) els ensenyaments artístics superiors són considerats estudis de l’Espai Europeu d’Educació Superior (Pla de Bolonya). El pla de Bolonya inicia un procés de reforma de l’ensenyament superior a Europa que s’implementarà en el curs 2010/2011.
2007: Per celebrar el 170è aniversari, el Conservatori Liceu va oferir dos actes: el dia 14 d’abril, la col·locació de la primera pedra del seu nou edifici amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu; i el dia 15 d’abril, un concert commemoratiu al Gran Teatre del Liceu.
2008: S’inicia el curs al Nou Centre Superior amb equipaments i instal·lacions que han d’afrontar el repte educatiu del segle XXI. S’amplia el projecte d’escoles filials iniciat l’any 1932 i el d’Escoles vinculades dels darrers 15 anys, creant la Xarxa d’Escoles de Música del Conservatori Liceu, que inclou les escoles pròpies, la gestió d’escoles municipals i les escoles privades vinculades al nostre projecte educatiu, arreu del territori català i Andorra.
2009: El 3 de novembre Sa Majestat la Reina Sofía inaugura el nou Conservatori Liceu. Es posa en funcionament l’Auditori del Conservatori Liceu, la Sala d’Orquestra i la Sala de Cambra.
2010: S’inicia en el curs acadèmic 2010/2011 el primer curs d’Estudis Superiors en Música de l’Espai Europeu d’Educació Superior (Pla de Bolonya) en les especialitats de Composició, Direcció Pedagogia i Interpretació en l’àmbit de la música clàssica i contemporània, el jazz i música moderna, i la música tradicional amb la guitarra flamenca.
2012: El Conservatori Liceu, en commemoració als seus 175 anys d’història, rep diversos premis i distincions de la mà de diverses institucions que han volgut reconèixer la trajectòria d’aquesta institució: Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona, Placa commemorativa empreses 175è aniversari de la Cambra de Comerç de Barcelona i Premi Europeu a l’Excel·lència de la Fundació de Foment Europeu. S’organitzen diversos concerts de celebració del 175é aniversari: el 21 de febrer Concert homenatge a Xavier Montsalvatge i Eduard Toldrà; el 9 de maig el Concert 80 anys d’escoles de Música Liceu, per celebrar la creació d les primeres escoles filials origen de l’actual Xarxa d’Escoles de Música del Conservatori Liceu; el 24 de maig es celebren els 35 anys dels programes de jazz; el 21 de juny Òpera La Cambiale di matrimonio; i l’any següent es finalitza el cicle, el 21 de febrer de 2013, amb el Concert cloenda 175è aniversari: recital cant i piano.
2013: La Fundació del Gran Teatre del Liceu ha concedit la Medalla d’Or al Conservatori Superior de Música del Liceu. Així, el Teatre reconeix l’activitat educativa del centre i l’estreta vinculació professional entre ambdues entitats.
2015: El Conservatori Liceu inicia en el curs 2015/2016 el programa formatiu oficial de Màsters en Ensenyaments Artístics superiors conforme al nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).
2017: El Conservatori Liceu celebra els seus 180 anys i realitza un conveni amb la Universitat de Salamanca per la publicació del llibre Orígen del Conservatori Liceu (1837-1967) de Maria Serrat i Martín, realitzat l’any en què, precisament, ambdues institucions va complir 800 i 180 anys respectivament. Aquest estudi pretén descobrir molts aspectes inèdits de la història del centre, que han de permetre l’inici de noves recerques amb visions diferenciades.
2018: El 2 de maig el Conservatori Liceu va celebrar la commemoració dels 180 anys de la inauguració de les seves càtedres en un acte solemne el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, precisament el mateix espai on aquestes foren inaugurades el 27 d’abril de 1838.
El 8 d’octubre el Conservatori Liceu plora la pèrdua de l’antiga alumna Montserrat Caballé, que va realitzar els seus estudis amb la professora Eugenia Kemeny i que va ser la primera guardonada amb la Medalla d’Or de la institució (l’any 2004, en el 50 aniversari de la seva graduació). En la seva carrera prodigiosa, Montserrat Caballé va portar la seva veu incomparable als teatres de tot el món, i amb ella el nom de Barcelona i del Liceu.
2019: Es compleixen 10 anys en que va tenir lloc la inauguració oficial de la nova seu del Conservatori Superior del Liceu, coincidint amb la finalització de les obres del seu Auditori. Des de llavors, 6.672 alumnes d’estudis superiors, màsters i postgraus han pogut gaudir d’aquestes espais i instal·lacions diàriament.
Al llarg d’aquests 10 any, 466 alumenes d’Estudis superiors i màster han pogut gaudir d’una beca, gracies especialment a la filantropia i el mecenatge de la Fundació de Música Ferrer-Salat, que ha becat el 56% dels alumnes.
Cal destacar també pel que fa a la seva activitats artística, que durant aquests 10 anys l’Auditori ha acollit 1.057 concerts que han comptat amb una assistència de 207.778 persones. Gràcies als acords de col·laboració amb 297 entitats i institucions que han permès la participació de 3.339 alumnes que han actuant davant un públic estimat de 200.219 persones.
2020: Es celebra el 10è aniversari del projecte de Primària musical que permet a les Escoles vinculades de regim general fer créixer “una Escola de Música dins de l’escola”, seguint els programes de Nivell Bàsic i Avançat del Conservatori Liceu a la mateixa escola on es cursen els ensenyaments de primària i secundaria, un plus de qualitat i fet diferencial en la labor educativa dels centres escolars.
2021: La Fundació Conservatori Liceu és guardonada amb la Medalla d’Or del Festival Internacional de Jazz Voll-Damm de Barcelona, quan es compleixen 10 anys de la col·laboració entre ambdues entitats.