Nascut a Birmingham, Regne Unit, es va iniciar en la música amb set anys com a cantaire del cor de la catedral de St. Albans, sota la direcció de Peter Hurford. Va començar a compondre amb nou anys, a la vegada que iniciava estudis de trompeta amb Bernard Brown. Més tard, i de forma autodidacta, va passar al piano. Amb quinze anys va rebre classes del compositor John Tavener i, abans de finalitzar els estudis secundaris, ja havia començat a treballar professionalment com a pianista de jazz y com a compositor per a obres de teatre.
Es llicencià en filosofia y ciències socials a la Universitat de Cambridge (R.U.), carrera que va combinar amb col·laboracions com a compositor i director musical en festivals de teatre a Bristol, Londres, Edimburg i París, entre d’altres. Posteriorment, es va traslladar a Barcelona, i —sense deixar de banda la música per escena, tan comercial com experimental—va començar a aprofundir en la música de concert, donant a conèixer la seva obra en festivals i cicles a Catalunya, l’estat Español, Anglaterra, Noruega, Holanda i Xile. Es doctorà en Composició per la Universitat de Southampton (R.U.) sota la direcció de Michael Finnissy i, a partir de l’any 2002, és ponent habitual en els congressos de musicologia i teoria arreu d’Europa.
En aquest marc, ha presentat estudis analítics sobre la música de Webern, Janáček, Beethoven, Mahler, Joan Guinjoan, Harrison Birtwistle i Bill Evans entre d’altres. També ha investigat aspectes més abstractes i filosòfics de la música com ara si la musica pot mentir (després d’un suggeriment de George Steiner) y la metafísica dels estàndards de jazz. En el seu darrer treball utilitza la teoria de la Pragmàtica Universal del filòsof Jürgen Habermas per entendre aspectes de la Sonata op. 69 de Beethoven. Entre les seves publicacions destaquen el treball d’anàlisi i recerca dels arxius del Paul Sacher Stiftung (Basilea) sobre las Bagatel·les op.9 de Webern a la revista especialitzada Music Analysis; els estudis sobre òperes de Joan Guinjoan i de Friedrich Cerha per a RTVE (dins les edicions de “Carta Blanca a…”); una aproximació a la Quarta Simfonia de Mahler amb el títol Fantasy, Denial and Virtual Reality (Oxford University Press, 2017) i un estudi sobre la practica harmònica de Benet Casablancas (Galaxia, 2017).
El 2009 va entrar a formar part de l’equip docent del Centre Superior del Liceu, on des del 2012 és cap de Composició i d’assignatures teòriques.