El Cor de Cambra del Conservatori Liceu i un Quartet de Corda, format per alumnes del Centre, actúen en l’acte central de l’Any Dolors Monserdà celebrat a la Generalitat de Catalunya.
El passat 8 d’octubre va tenir lloc al Palau de la Generalitat l’acte central de l’Any Dolors Monserdà, amb la participació d’estudiants del Centre Superior. L’acte, conduït per la presentadora Mònica Terribas, va comptar amb la presència de descendents de l’escriptora i estudiosos de la seva vida i l’obra, així com de les Conselleres de Presidència, Cultura i Justícia i la comissaria de l’Any Monserdà, l’escriptora Marta Pessarrodona. Les autoritats i experts presents van glossar la figura i el llegat de Dolors Monserdà, autora de diverses novel·les i obres teatrals i pionera del feminisme a Catalunya, que l’any 1909 va publicar Estudi feminista (Orientacions per a la dona catalana).
L’acte va incloure l’actuació del Quartet de Corda format per les estudiants Georgina Muntadas i Estrella Martínez (violins), Laura Jover (viola) i Paola Ríos (violoncel), que van interpretar les cançons populars El Rossinyol i El Cant dels Ocells, les quals apareixen en els escrits de Monserdà, i va concloure amb el cant d’Els Segadors a càrrec del Cor de Cambra del Conservatori Liceu sota la direcció del professor Daniel Mestre.
Dolors Monserdà i Vidal, escriptora i feminista (Barcelona, Barcelonès, 1845-1919)
Filla d’una família de la burgesia, va rebre una acurada educació. La seva trajectòria literària es va centrar inicialment en la poesia. Els seus poemes van ser guardonats als Jocs Florals en diverses ocasions i l’any 1909 fou nomenada presidenta dels Jocs Florals de Barcelona. Així Monserdà va esdevenir la primera dona que ocupà aquest càrrec. La major part de la seva obra poètica quedà recollida en Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911).
Monserdà va col·laborar amb regularitat en publicacions periòdiques, com ara La Veu de Catalunya, La Renaixença, Il·lustració Catalana, La Ilustración de la Mujer, Or y Grana, Feminal… i també va escriure teatre, amb obres com per exemple Sembrad y cogeréis (1874) i Teresa o un jorn de prova (1876).
Un dels eixos del seu pensament fou la preocupació per les condicions de vida de les obreres, en especial per les cosidores, un col·lectiu que treballava en unes dures condicions d’explotació i insalubritat. A la recerca d’una solució a aquesta situació, un any més tard fundà i dirigí el Patronat per a les Obreres de l’Agulla, una associació professional situada al carrer de Montcada de Barcelona. Funcionava com una cooperativa i oferia materials de costura a preu de cost, formació borsa de treball i assistència mèdica gratuïta. Per tot això, esdevingué una entitat pionera en la millora de les condicions laborals de les dones.
Per a més informació:
Dolors Monserdà, 1845-1919 (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana)
Twitter: hashtag #AnyDolorsMonserdà