Alumnis de Composició realitzen composicions en base a obres de Pablo Picasso, que després interpreten els alumnes d’Interpretació
El passat 18 de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, els alumnes els alumnes del Centre Superior del Conservatori Liceu van celebrar la setena edició del Musicant Picasso, fruit del conveni de col·laboració firmat entre la Fundació Conservatori Liceu i el Museu Picasso de Barcelona.
Des de fa sis anys, i com a projecte de fi de curs, els estudiants de composició i de música de cambra del Centre Superior Liceu realitzen un projecte amb el Servei Educatiu del Museu Picasso on s’exploren les noves interpretacions que altres llenguatges artístics i noves generacions de creadors poden aportar a les obres de la col·lecció.
Mitjançant un treball de coneixement de les obres de l’artista amb visites a la col·lecció del Museu i trobades al Conservatori, els alumnes de composició creen noves composicions breus inspirades en les obres del museu. Després, alumnes d’Interpretació toquen els temes que els mateixos alumnes han compost prèviament. La novetat d’enguany, tanmateix, és que s’ha hagut de realitzar íntegrament en línia degut a les mesures sanitàries per la Covid-19, fet que ha generat uns interessants obres audiovisuals en les que podem apreciar la imatge (de fons, l’obra original de Picasso) i el so (les composicions i interpretacions dels alumnes).
El programa de Musicant Picasso de l’edició 2019-20 ha sigut el següent:
El jove compositor Josué Blanco va treballar l’obra La nana (1901), a partir de la qual va generar la partitura Les choses de la vie ou harmonies dissonantes, que posteriorment van interpretar les alumnis Marta Torres Balcells (flauta), Òscar Rico López (viola) i Maria Gibert Matas (arpa). Es tracta d’una aproximació musical al context, tècniques, colors i detalls de l’obra.
Martí Brugué va treballar en base a la Dona amb mantellina [Fatma] (1917), a partir de la qual va crear la peça Vocalise for Fatma i que va ser interpretada per les alumnes Meritxell Milà, Núria Sayos i Sofia Llovet (cant). A través de veus i d’harmonia, podem aproximar-nos a l’estil puntillista de l’obra pictòrica.
Daniel Muñoz va treballar en base a Lola, germana de l’artista, a l’estudi de la Riera de Sant Joan (1900), que va donar pas a la creació de Lola, bagatel·la. En aquest cas, la interpretació va anar a càrrec dels alumnes Carlos Muñoz i Alba Valero (flauta). La composició ens acompanya en el misteri que envolta aquest quadre, que efectivament és que no se sap qui és la persona que s’hi veu retratada.
David Esterri va treballar Els colomins (1957) i va compondre la peça Coloms, que va ser interpretada per els alumnes de màster Maria Polishcuk (flauta) i Jim Parbury (guitarra). Aquí podem gaudir d’una peça que incorpora la llum i els colors mediterranis,
Ja en la recta final, Dani López va treballar sobre el quadre Las meninas (1957), a partir de la qual va crear la peça Peynándose estaba un olmo, que va ser interpretada posteriorment per el quartet de flautes format per Blanca Garrido (flauta baixa), Airam Dionis (flauta alta), Emma Muñoz i Cecilia Tena (flauta). Durant el curs 2015-16, les composicions dels alumnes es van basar en la sèrie de Pablo Picasso Las Meninas. Per a treballar-hi, es va seguir el mateix procediment de Picasso: a partir de l’obra Peynándose estaba un olmo, de Juan Hidalgo de Polanco (compositor barroc coetani de Velázquez), se n’han fet variacions, apropiacions i s’han expandit detalls o s’ha reflexionat sobre l’obra en conjunt.
I, finalment, Víctor Morató, també basant-se en Las meninas, va compondre la peça Cançó de bressol, interpretada per Xavier Olivar (viola) i Mariana Gómez (guitarra). En aquest cas, i a diferència de la peça anterior, podem apreciar l’atenció que es presta als ritmes lents alternats amb els ràpids.
I com a colofó del Musicant Picasso d’enguany l’alumni de màster Sergio Monsalve, contratenor i el professor Santiago Figueras, guitarra antiga van interpretar la obra de Juan Hidalgo de Polanco, Peynándose estaba un olmo amb el visionat del quadre Las Meninas de Diego Velázquez.
Com deia Picasso, “Un quadre viu la seva vida com un ésser viu, experimenta els canvis que la vida quotidiana ens imposa. Això és ben natural ja que un quadre no viu sinó per aquell que el mira.” Així doncs, aquestes “mirades musicals” creades per joves compositors enriqueixen la col·lecció del Museu Picasso de Barcelona i li donen nova vida.
Més informació a: