La seva autora i Directora General del centre, Maria Serrat, va parlar amb el periodista Pere Andreu Jariod sobre la publicació d’aquesta obra al voltant de la història del Conservatori.
El llibre Origen del Conservatori Liceu (1837-1967), publicat recentment per la Directora General del Conservatori del Liceu Maria Serrat, va ser el gran protagonista d’un reportatge del programa Assaig General emès el passat 15 de maig a l’emissora Catalunya Música i motivat arran de la recent presentació d’aquesta obra en el sí de la celebració dels 180 anys de la inauguració de les càtedres del centre, realitzada el passat 2 de maig al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona (el mateix espai on es van inaugurar).
En el reportatge, la seva autora explicà al conductor del reportatge Pere Andreu Jariod el procés de gestació d’aquest projecte, fruit d’anys d’investigació i documentació als arxius del centre. Maria Serrat explica com descobrí aquest fons quan arribà a la direcció del Conservatori ara fa vint anys, i s’adonà que, a la vegada que el centre tenia la imperiosa necessitat d’adaptar-se a la nova realitat del segle XXI, també guardava una història fantàstica i encara molt desconeguda que calia recuperar.
El projecte començà amb la celebració el 165è aniversari quan, arran d’una primera exposició al Museu d’Història de Catalunya, es van començar a disposar de dades fins llavors inèdites com el fet que el conservatori fos l’origen de la “marca Liceu”, del Gran Teatre del Liceu i que fos una iniciativa de la societat civil compromesa amb l’ensenyament i la promoció de la cultura entre els joves.
Així, es començà a recopilar documentació administrativa i acadèmica, que acabà prenent la forma d’una tesi doctoral elaborada amb la finalitat de donar a conèixer públicament una part tant important de la història de Barcelona, així com permetre que musicòlegs, historiadors i melòmans continuïn aquesta tasca d’estudi aprofundint en la societat del nostre país dels segles XIX i XX des de la perspectiva de la cultura.
Es féu especialment èmfasi en la part dedicada al naixement de la institució i els seus orígens socials, que posen de relleu un aspecte fins ara desconegut de la història de la institució: fou el Conservatori el que promogué la construcció del Gran Teatre del Liceu davant la necessitat de finançar les càtedres; per tant, durant deu anys i fins a la separació de les dues entitats, el Teatre estigué al servei de l’ensenyament i fou gestionat pel Conservatori.
Altres aspectes destacats de l’obra i fins ara inèdits són el fet que Pau Casals fos alumne del centre, que Francesc Viñas fos el primer alumne becat o el fet tractar-se del primer lloc d’Espanya on s’oferiren estudis de Musicologia, sota la càtedra del pare Higini Anglès, antic alumne i professor del centre.
De la mateixa manera, es parla de la creació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, dirigida per Adrià Gual i origen de l’actual Institut del Teatre, així com la institució de la xarxa d’escoles filials el 1932. També es repassa la llista de professors i alumnes cèlebres del centre, amb noms com Josep Garcia, Pau Casals, Marià Obiols, Higini Anglès, Joaquim Zamacois, Frank Marshall, Manuel Ausensi, Victoria de los Ángeles o Montserrat Caballé entre molts d’altres.
Finalment, es parla del conveni amb la Universidad de Salamanca que ha fet possible la publicació del llibre dins la seva col·lecció de llibres de musicologia.
Podeu escoltar el reportatge complet aquí:
Jariod, Pere Andreu. Maria Serrat: “L’objectiu era donar a conèixer una institució que ha donat tant al món de la música”. Assaig general (Catalunya Música), 16/05/2018 [Consulta: 17/05/2018]
