Amb motiu del centenari del naixement de la gran pianista Alicia de Larrocha, i en el marc de les diverses celebracions que es fan a Catalunya durant el 2023, el Conservatori Liceu va voler retre homenatge a aquesta intèrpret excepcional donant veu a diversos membres de la comunitat educativa del Conservatori que van tenir lligams especials amb ella.
Diversos professors del Departament de Piano van tenir una relació musical directa amb la gran Alicia de Larrocha, i això fa que la influència del seu mestratge, i per tant, el de l’escola catalana de Piano representada per Granados i Marshall (el qual va ser estudiant del Conservatori), sigui viva i present en el Centre. L’acte va prendre la forma d’una conversació moderada pel director acadèmic Víctor Estapé, amb la participació d’Alicia Torra (filla de la pianista i comissària de l’Any Alicia de Larrocha) i els professors Benet Casablancas, Alba Ventura i Raimon Garriga. L’acte va incloure també actuacions d’estudiants del Departament de Piano.
Després d’un vídeo amb la interpretació del “Epílogo” de les Escenas Románticas de Granados en una gran interpretació d’Alicia de Larrocha al Palau de la Música i de la benvinguda a càrrec de la Directora general Maria Serrat, l’alumna de Piano i becària de la Fundació de Música Ferrer-Salat Sara Serrano Mouronte va interpretar La Maja y el Ruiseñor de les Goyescas de Granados, una obra especialment important en la trajectòria de la homenatjada.
Alicia Torra va voler agrair al Conservatori Liceu “haver pensat en la meva mare i fer-li aquest homenatge que agraeixo de tot cor”. Va destacar que Alicia de Larrocha era sobretot una persona discreta i el que li importava era dedicar-se a fer Música, i no li interessava gens la popularitat. Benet Casablancas va proposar escoltar passatges de Sonates de Mozart i Scarlatti amb la interpretació d’Alicia de Larrocha per emfatitzar que “encara que sigui lògic fer-ho, no solament se l’ha d’associar amb la música nacionalista espanyola”, sinó que “era una intèrpret universal, al nivell de qualsevol dels més grans” en molt diversos repertoris. El professor Casabancas va definir Alicia de Larrocha com “una persona d’una intel·ligència extraordinària”, i va afirmar que “el preciosisme de les seves interpretacions estava al servei de la forma, de l’harmonia de la peça, l’efecte final era una naturalitat colpidora; quan sentim les seves interpretacions, jo sento les obres del compositor corresponent, no sentim l’intèrpret, aquest recrear la música és el miracle més gran, i és per això l’agraïment més gran que sentim per ella”.
Alba Ventura, que va rebre classes d’Alicia de Larrocha, va comentar la impressió que tenia d’ella “com a persona molt seriosa amb el que feia, i que tenia molt clar per què ho feia; no li agradava haver de mostrar-se, ni les entrevistes ni les televisions, el que volia després d’un concert era anar a estudiar per a fer el següent”. La professora Ventura va voler incidir en que de Larrocha mai no queia en “efectismes que entusiasmen al públic, però que són gratuïts”. Per la seva part, Raimon Garriga va explicar diversos aspectes de les classes que també ell va rebre de la il·lustre intèrpret, de la qual va assenyalar que “el seu humor i la seva discreció es transmetia a les obres que tocava”. Segons el professor Garriga, li molestava especialment quan detectava que l’estudiant havia estat escoltant un disc d’ella per intentar imitar com ella tocava, “es posava molt nerviosa quan el que tocaven els alumnes no era autèntic”.
En la conversa es van tractar altres aspectes de la significació artística d’Alicia de Larrocha, com són les relacions tan fructíferes que va tenir amb els grans compositors catalans del seu temps, com Mompou, Montsalvatge, Suriñach, Balada o Nin-Culmell, tots els quals li van dedicar algunes de les seves millors obres. Un altre aspecte que es va debatre va ser l’activitat d’Alicia de Larrocha com a compositora, una faceta que havia estat desconeguda fins la recent publicació per part de l’Editorial Boileau de les seves obres, amb la col·lecció “Pecados de juventud”. Si bé Alícia Torra va confessar que n’estava segura que la seva mare “la mataria” si sabés que havia fet difondre les seves composicions, perquè no es considerava compositora, tots els participants a la conversa van estar d’acord en que valia la pena donar a conèixer aquestes obres perquè revelaven unes importants facultats creatives i perquè demostraven que el talent musical d’Alicia de Larrocha era molt complet, i no es limitava a la interpretació pianística.
L’acte es va tancar precisament amb la interpretació d’una de les seves obres, la preciosa miniatura Ofrena, que va tocar l’estudiant Oriana Kemelmajer, becària d’Excel·lència de la Fundació de Música Ferrer-Salat.
Tal com va afirmar el professor Estapé, els assistents a l’homenatge es poden considerar privilegiats per haver-se pogut acostar a la personalitat d’aquella intèrpret inoblidable gràcies al testimoni i la visió de persones que coneixen bé la seva personalitat i el seu llegat artístic. La vetllada va permetre també fer visible la influència d’Alicia de Larrocha en el Conservatori Liceu a través dels professors que van aprendre directament d’ella, i la importància de Larrocha en la música pianística del nostre entorn, la d’una pianista que, tal com va assenyalar Raimon Garriga, escoltant els seus enregistraments es pot dir que “cada dia toca millor”.