Obiols dirigí el centre des de la seva fundació fins el 1888, a més de desenvolupar una destacada carrera com a compositor.
Avui 11 de desembre es commemora l’aniversari de la mort de Marià Obiols i Tramullas, qui fou el primer Director de les Càtedres de Música del Conservatori del Liceu, des de la fundació de la institució i fins a la seva mort.
Marià Obiols (Barcelona, 1809-1888), fou un destacat compositor. Format amb Joan Vilanova (violí i solfeig) i Ramon Vilanova (composició), estrenà des de ben jove diverses obres a la ciutat comtal abans de marxar a Itàlia per perfeccionar els seus coneixements. Allà aconseguí com a mentor Saverio Mercadante, a qui acompanyà per tot Europa i al costat del qual conegué figures com Rossini, Donizetti, Meyerbeer, Auber o Boïeldieu, entre d’altres (i en rebé els consells).
Es tracta de l’únic català que ha estrenat un títol líric a la Scala de Milà, fou Odio ed amore, escrit el 1837, l’any en què fou fundat el Conservatori del Liceu. Tornat a Barcelona, fou escollit per la Comissió de Música d’aquest centre per dirigir les Càtedres de Cant i Declamació recentment instituïdes, i inaugurades el 27 d’abril de 1838 amb un concert (coincident amb la celebració de l’aniversari d’Isabel II) on ell mateix dirigí una orquestra de setanta músics.
Obiols restà vinculat per sempre al Conservatori del Liceu (dirigint-ne les especialitats musicals un cop separada la Declamació) i fou també Director General de Música del Gran Teatre del Liceu quan es va inaugurar el 4 d’abril de 1847. Per aquell acte va escriure la cantata Il Reggio Imene, al·lusiva a les noces de la reina esmentada i amb text de Joan Cortada i Sala.
Al teatre també hi estrenà altres òperes de gran èxit, com Editta di Belcourt o Laura Debellan, a més de multitud d’àries, romances, cors i arranjaments que s’afegiren a altres títols i comèdies representades a Barcelona. També té una destacada producció de música sacra amb dues misses, un salm, diversos himnes i una passió. Així mateix, desenvolupà abundant material pedagògic per als alumnes del Conservatori, tot iniciant la tradició encara vigent del centre de treballar amb la seva pròpia bibliografia didàctica.