El passat 26 de novembre, en el marc de l’any Catalunya-Japó 2025, Mu:Arts Japan, amb la col·laboració de la Fundació Conservatori Liceu i el Consolat del Japó, van presentar una trobada única entre dos mons artístics: el teatre Noh clàssic japonès i la música per a piano del compositor català Frederic Mompou.
L’acte va començar amb les paraules de benvinguda de la Dra. Maria Serrat Martín, Directora General de la Fundació Conservatori Liceu qui va destacar la gran importància de la relació te del Conservatori Liceu amb Japó, que es reflecteix no només en l’intercanvi d’estudiants, realitzats en més de 15 anys de treball conjunt, sinó també en la continua i fructífera col·laboració a Barcelona, així com la col·laboració amb Conservatoris de Música i Universitats del país. Aquestes relacions han permès acollir a Barcelona nombroses activitats artístiques com a representacions de Teatre Noh, el cicle cinematogràfic en homenatge a Akira Kurosawa el 2010, el Concert per recaptar fons per a les víctimes del terratrèmol i tsunami del 2011 a càrrec dels alumnes japonesos del Conservatori del Liceu; la presentació de la percussionista Kuniko Sato o el concert de celebració dels 150 anys de l’establiment de les relacions diplomàtiques entre el Japó i Espanya el 2018, entre d’altres.
Posteriorment, la Cònsol General del Japó, Akiko Shikata, va agrair al públic la seva assistència i va destacar l’alegria de la presentació d’aquesta manifestació mil·lenària de la cultura japonesa a Barcelona i la unió amb la música catalana a través de la música d’un compositor tan emblemàtic com Frederic Mompou.
A continuació, es va donar inici a la peça mestra del Noh Matsukaze (segle XIV) que, explorant temes comuns com el silenci, la naturalesa, la memòria i l’emoció interior, explica la història de dues germanes fantasmes, Matsukaze i Murasame, antigues recol·lectores de sal a Suma, que apareixen sota la llum de la lluna en recordar el seu amor. Entre records, enyorança i el símbol del pi sagrat (matsu), la peça reflecteix l’essència del Noh: un pont entre allò terrenal i allò espiritual. Els artistes van ser Kanji Shimizu, en la interpretació de dansa, Zeami Motokiyo Shite (actor principal), el cor Jiutai (amb Takao Nishimura i Haruhiko Hasegawa), Satoshi Tsukitaku a la flauta Noh, i Naoya Toriyama i Mitsuhiro Kakihara als tambors tradicionals.
Reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, el Teatre Noh combina música, dansa, literatura i actuació. Els seus fonaments es van establir al segle XIV de la mà de Zeami Motokiyo, i moltes de les seves obres encara es representen avui. Aquesta funció forma part de Noh Reimagined 2025, un festival que explora la trobada entre el Noh clàssic i la creativitat contemporània mitjançant actuacions, noves produccions i col·laboracions internacionals.
L’esdeveniment va continuar amb l’actuació de la pianista Yoko Suzuki, la qual va interpretar algunes de les peces més belles de Frederic Mompou: Música callada I, Impressions íntimes I–IV, La font i la campana, El carrer, el guitarrista i el vell cavall, Cançó i dansa VII i Cançó i dansa IX. La va acompanyar amb dansa gestual derivada del Teatre Noh Kanji Shimizu.
Aquesta activitat forma part de les nombroses iniciatives impulsades per la Fundació Conservatori Liceu en col·laboració amb institucions japoneses i que reafirmen el compromís de la institució amb l’intercanvi cultural i l’excel·lència artística, enfortint els vincles entre la cultura japonesa i la catalana.