Tigran Hamasyan

“In-cre-ï-ble! Ara, Tigran, tu ets el meu mestre” – Herbie Hancock a l’escenari del Festival de Jazz de Nova Orleans

 

La seva manera de tocar ha estat definida com a “sublim” per la prestigiosa Downbeat, i la seva capacitat per la improvisació, sempre fresca i lírica, diu The Guardian que hauria de fer “prendre nota a molts altres músics”. Aquestes cartes de presentació, entre altres elogis, situen aquest jove pianista a l’elit de la creació jazzística amb una veu única i inconfusible.

Tigran Hamasyan dibuixa una personalitat musical amb poques similituds al què és comú en l’escena actual, no només per aquesta potent improvisació, sinó per tocar quasi sempre composicions pròpies on el jazz, el rock i el folklore del seu país natal, Armènia, es fusionen en un so únic que ha captivat crítics i audiència durant el seu pas pels festivals (fou premiat a Montreux) o amb celebrats enregistraments com el recent An Ancient Observer.

Ritmes durs, veus etèries, un piano immaculat al servei de melodies antigues que es barregen en una mixtura de jazz, minimalisme, electrònica, folk i elements de cantautor, i que li han valgut guardons com un Echo Award el 2016… La música de Hamasyan, ja sigui sol, amb el seu trio electroacústic o amb projectes tan diferents com el que realitzà amb el Cor de Cambra Estatal de Yerevan amb música sacra armènia, s’escapa de tot intent d’etiquetar i classificar. El seu projecte és segurament la unió més reeixida del què reclamem en el nostre temps: una unió entre la tradició i la inquietud per trencar-ne els motlles.

No en va, Tigran Hamasyan despertà l’admiració del gran Herbie Hancock qui, dalt l’escenari del Festival de Jazz de Nova Orleans li digué: “In-cre-ï-ble! Ara, Tigran, tu ets el meu mestre”. La seva masterclass al Conservatori Liceu, sens dubte, ens obrirà les portes a una manera fascinant d’entendre l’ofici i aquest gènere.