El patriarca del flamenc de Jerez
José Soto Soto (José Mercé) des del seu debut el 1968 té 19 àlbums publicats, on ha mantingut l’essència pura del cant i l’ha barrejat amb versions flamenques de Manu Chao, Luis Eduardo Aute, Víctor Jara, Louis Armstrong, Pablo Milanés, els pop Tops i Joan Manuel Serrat, per situar-se com un artista clau de la música espanyola, trencant fronteres i portant la seva música no només a l’audiència flamenca, sinó aconseguint també a un públic més jove, amant del pop.
Després cantar de nen a l’Escolania de la Basílica de la Mercè de la seva ciutat (d’aquí li ve el nom artístic), els seus primers passos artístics els va donar en els Dijous Flamencs de Jerez i al tablao gadità La Cova del Ocell Blau. Als 13 anys va arribar a Madrid ( “Cobrava 500 pessetes al dia cantant a Torres Bermejas”, diu) per gravar el seu primer disc produït per Manuel Ríos Ruiz. Va estar en la companyia d’Antonio Gades, va participar en 1981 en la pel·lícula Bodas de sangre, de Carlos Saura, va col·laborar amb el Ballet Nacional, va guanyar el Concurs Nacional d’Art Flamenc de Còrdova en 1986, va tornar a treballar amb Saura al film Flamenc a 1995…
Amb més de 800.000 discos venuts en els últims 15 anys, el cantaor de Jerez és un artista que ha sabut transmetre com pocs que el flamenc és per a tothom, portant-ho a la màxima popularitat sense perdre essència ni profunditat. José Mercé és la veritat del flamenc portada a les grans audiències, especialment des que el 1998 va publicar De l’alba, un àlbum que, segons el flamencòleg José Manuel Gamboa, “va convertir a José Mercé en un artista de masses, col·locant-se al capdavant de la moguda jonda “.
