Eliot Zigmund
El bateria dels grans àlbums de Bill Evans
Han dit d’ell que, sense barrar el pas a ningú, la seva presència musicalment és constant. Pocs bateries han assumit millor el difícil paper d’acompanyar els seus companys de formació amb una precisió de rellotge suís i alhora mantenir una personalitat pròpia lluny de ser mer suport mecànic. Com apuntava All About Jazz, “és una rara subespècie de bateria de jazz, que recolza fermament els seus companys d’una manera que sovint passa desapercebuda”.
Els seus més de 50 anys de carrera avalen l’art d’Eliot Zigmund, un imprescindible de l’escena de Nova York, i avui ja part de la tradició musical d’aquesta ciutat on va néixer com a persona i com a músic. Els amants de la bateria tindran l’oportunitat de conèixer de prop qui va guanyar-se la confiança absoluta d’autèntiques llegendes del jazz com Bill Evans, amb qui tocà de 1975 a 1978 i enregistrà alguns dels àlbums més mítics de la carrera del pianista, com You Must Believe in Spring. També fou company de referència de Don Friedman des del 1979 al 1984 i Michel Petrucciani fins a finals dels vuitanta, a més d’acompanyar en altres ocasions a Eddie Gómez, Bennie Wallace, Richard Berirach, Jim Hall, Chet Baker, Stan Getz, Fred Hersch i Red Mitchell.
Si aquest currículum de vertigen no fos suficient al·licient per acostar-se a escoltar els seus consells, cal dir que en els darrers anys Eliot Zigmund ha desenvolupat una activa carrera docent a centres com el William Paterson College o la New York University. La seva masterclass és, doncs, una cita imprescindible tant pels que vulguin aprofundir en la tècnica del seu instrument com els que vulguin acostar-se a algú que és història viva del jazz.