Aaron Parks

Empeny els límits del que és conegut i crea espais sonors que evoquen un sentit profund de la contemplació” – Terence Blanchard

 

“Té aquesta meravellosa combinació dels costats esquerre i dret del cervell del jazz. Si analitzes l’estructura del que escriu és impecable, però alhora increïblement emocional, emotiu. El primer que em va atrapar de la música de l’Aaron no és el seu rigor, sinó la seva bellesa. Realment escriu jazz instrumental com si fos un cantautor, per complex que sigui el material que utilitza sempre hi ha aquesta simplicitat lírica i melòdica en el millor sentit dels termes”. Aquesta carta de presentació en paraules de Joshua Redman, amic seu i company d’escenari, ens donen una idea de la capacitat d’atracció del pianista Aaron Parks i per què la seva veu es fa escoltar en l’escena actual.

Amb només 14 anys el jove Aaron Parks ja estudiava un doble grau en música i informàtica a la Universitat i, només dos anys més tard, el seu extraordinari talent el féu ingressar a la Manhattan School of Music. Als 18 rebia l’oportunitat que el descobriria al món: unir-se a la banda del gran Terence Blanchard, el mestratge del qual ja hem gaudit en anteriors edicions del cicle Liceu Jazz.

Amb Blanchard gravà quatre àlbums (incloent el guanyador d’un Grammy A Tale of God’s Will), col·laborà amb altres noms com Christian Scott, Gretchen Parlato, Ambrose Akinmusire i Kurt Rosenwinkel, i fou membre del James Farm Quartet. El 2008 debutava en solitari amb Blue Note, amb Invisible Cinema, als que han seguit, amb ECM, títols celebrats com Arborescence o Find the Way.

Ara tenim l’oportunitat d’escoltar els consells d’aquest músic poc corrent que sempre ha demostrat una extrema subtilesa en la composició i la improvisació. El seu mentor Blanchard va dir d’ell: “és un dels artistes més creatius de la nostra generació. Com a intèrpret empeny els límits del què és conegut i crea espais sonors que evoquen un sentit profund de la contemplació. Com a compositor constantment explota la seva profunda curiositat per la forma, el timbre, l’espai i el sentir”.