Per als menors de 3 anys que no ocupin seient, caldrà recollir l’entrada a preu 0€ que serà facilitada en el punt d’accés el mateix dia de la funció. A partir dels 3 anys cal comprar entrada.
Es recomana que els menors estiguin en llotges o en localitats de passadís lateral de platea per si cal que surtin de la sala.
Així mateix també es recomana no anar a pisos alts amb menors, especialment a les primeres fileres.
PROGRAMA:
Cors de les escoles Escola Pia Sarrià-Calassanç, Col·legi Padre Damián, Escola Balmes de Mataró, Escola Sant Josep Oriol, Escola Sant Gervasi Cooperativa, Àgora Sant Cugat International School, La Miranda Global School, EM Victòria Geli, EM Núria Castells, Centre de Música de Reus, Cor Jove Liceu Ciutat de Mataró i EM Liceu Urquinaona
Solistes:
Sam, Pau Teixidó
Juliet, Maria Patak
Gay, Júlia Vinyas
Sophie, Júlia Valdivieso
Jonny, Rosa Coma
Hughie, Candela Vila
Tina, Martina Homedes
Rowan, Alba Valdivieso
Miss Baggott, Txell Sánchez
Clem / Albred, Dimitri Petrov
Black Bob / Tom, Vicenç Herrero
Abril De Miguel i Eva Giménez – violins, Aurora Garriga – viola, Berta Olivé – violoncel, Maria Solé i Núria Sans – piano a 4 mans, Jorge Bosch – percussió
Ricard Oliver, direcció musical
Juanjo Marín, direcció d’escena
Olga Claret, repertorista
Cristina Segura, preparació vocal
Ana Pérez, assessorament de moviment
Carles Borràs, coordinador tècnic
Andreu Banús, regidor
THE LITTLE SWEEP (LET’S MAKE AN OPERA) by Benjamin Britten. Libretto by Eric Crozier
Catalonian translation by Odile Arqué Gibernau.
Boosey and Hawkes Music Publishers Ltd. of London
Editores y Propietarios.
En Sam és un nen pobre que ha de treballar per a uns malvats escura-xemeneies per ajudar la seva família. Un dia queda atrapat dins la xemeneia i els seus crits alerten els nens de la casa, que l’ajudaran a alliberar-se i a fugir a la cerca d’un futur millor. Ambientada en l’Anglaterra victoriana, aquesta és una òpera sobre la crueltat, la ingenuïtat i l’esperança, amb un toc d’humor i la música captivadora i colorista de Benjamin Britten.
La idea de representar una òpera de Benjamin Britten neix pel seu profund interès a compondre música expressament per a nens, l’anglès confiava en el potencial dels infants per esdevenir els músics del futur. En efecte, les obres de Britten per a nens es caracteritzen pel doble desig de reptar els joves i desenvolupar-ne les habilitats, mentre gaudeixen de l’experiència de fer música junts. Concretament, l’òpera El petit escura-xemeneies està inspirada en dos poemes de W. Blake, tots dos titulats The chimney sweeper. Els escura-xemeneies eren normalment orfes o procedien de famílies molt pobres. Per això, el fet que l’obra tingui com a destinatari al públic infantil i giri entorn d’una temàtica social, com és l’explotació infantil, la impregna d’un caràcter eminentment didàctic. És aquest objectiu pedagògic el que propícia que els personatges s’articulin com a arquetips de les diferents posicions que podem prendre, com a ciutadans, respecte a les injustícies socials. Per concloure, l’òpera requereix que el públic participi en diverses cançons i, sense dubte, aquesta implicació dels adults en l’espectacle representa els valors de col·laboració, solidaritat i cohesió que promou la Fundació Conservatori Liceu amb l’educació musical. Al capdavall, la música ha estat i serà un instrument per al progrés cap a una societat més oberta i cohesionada.
De la mateixa manera que la música per a nens de Britten, la Fundació Conservatori Liceu, des de la Xarxa d’Escoles de Música Liceu i el Centre Professional, impulsa el talent de nens, adolescents, joves i adults amb el doble objectiu de donar la millor preparació als que vulguin continuar els estudis per convertir-se en músics professionals, i el d’estendre la pràctica musical amateur per contribuir a la cultura en la societat i la formació de nous públics. A més, la posició que manté la Fundació Conservatori Liceu enfront de les injustícies és la de treballar incansablement, des dels seus orígens, perquè ningú hagi de quedar-se sense educació per falta de recursos.
“Aprendre és com remar a contracorrent: quan es deixa de fer-ho, es torna enrere” – B. Britten