Masterclass de cant amb ERIC HALFVARSON: L’obscuritat profunda dels rols wagnerians
Al Gran Teatre del Liceu encara ressona el seu Commendatore en el Don Giovanni l’any 2017. Eric Halfvarson ja ha participat en les dues darreres edicions del cicle Liceu Cambra i és un habitual de l’escena barcelonina en els darrers anys i ens ha regalat moments estel·lars, com l’aclamat Hagen del Götterdämmerung (un dels seus papers més reconeguts i que ha portat des de la Wiener Staatsoper fins a Washington), el Papa de l’excèntric Benvenuto Cellini que dirigí Terry Gilliam o una altra de les seves grans creacions: el Gran Inquisidor de Don Carlo (que també l’ha dut des de Nova York fins a Viena amb Zubin Mehta).
El nom d’aquest baix americà de veu poderosa ha esdevingut imprescindible en els complexos papers verdians i wagnerians que reclamen vocalitats poc comunes, no només a nivell de tessitures, sinó també pel que fa a la capacitat física necessària per assumir el repte que suposen, per no parlar de l’evident maduresa psicològica inherent a l’intimidadora obscuritat d’aquests personatges.
En aquest sentit, Halfvarson ha demostrat una solvència constantment alabada per la crítica, ja sigui pels rols esmentats, per la seva participació al Fidelio que aplaudí el Washington Post, els papers a Die Walküre, Parsifal i Das Rheingold (amb Rattle i Badea entre d’altres), o per un altre dels seus grans èxits com a Barbablava: “va aportar no només potència, sinó pathos al rol de l’aterrador noble. Podia ser digne i estentori en mostrar el regne sobre el que governa, abominable en cantar els secrets del castell ombrívol, o aterrador en instar a Judith a deixar de demanar les claus de les portes. Tanmateix, en tot hi traspuava una tristesa subjacent al seu propi poder intimidador i horrible passat, i fins i tot quan cantava suaument […] la seva veu d’articulació penetrant irradiava força.”
