Un dels grans creadors de l’òpera contemporània
Pocs creadors actuals han aconseguit una exploració tan profunda i plena de matisos de la veu humana, i de la relació d’aquesta amb la sonoritat instrumental, com ho ha fet el suís Beat Furrer. És per això que, malgrat la seva reeixida producció d’obres orquestrals o per a ensembles, és unànimement aplaudit per ser un dels grans creadors de l’òpera contemporània.
Viena ha estat el seu gran centre d’operacions des que s’hi traslladà el 1975 per estudiar amb Otmar Suitner i Roman Haubenstock. Allà ha aparegut una cinquantena de vegades com a director al Konzerthaus (esdevenint-ne fa uns anys Membre Honorari) i hi ha interpretat seixanta obres seves. El mateix any que hi debutà, el 1985, fundà també el Klangofurm Wien i poc després rebé el primer encàrrec de l’òpera de la ciutat per la seva primera gran obra lírica: Die Blinden.
A partir d’aquí la successió d’èxits operístics ha estat constant, amb Narcissus i Begehren estrenades a Graz el 1994 i 2001 respectivament, invocation a Zürich el 2003, FAMA a Donaueschingen el 2005, Wüstenbuch a Basel el 2010 i La Bianca Notte a Hamburg el 2015. Així mateix, fou compositor resident del Festival de Lucerna i fundà ”impuls”, l’Ensemble Internacional i Acadèmia de Compositors de Música Contemporània, juntament amb el violinista Ernst Kovacic.
La seva trajectòria ha estat àmpliament reconeguda amb guardons com el Premi de Música de la Ciutat de Viena, el Großer Österreichischer Staatspreis, l’ingrés a l’Akademie der Künste de Berlín o el Lleó d’Or a la Biennale de Venècia del 2006.
Al Conservatori Liceu podrem descobrir els secrets d’aquest compositor cèlebre per la seva inquietud i recerca constant de noves sonoritats. Com ell afirma: “en cada peça vull crear novament el material i la interrelació dels intervals. Compondre no m’interessaria si tingués la impressió que estic reproduint conceptes desgastats en lloc de fer un pas endavant en una nova direcció. Per descomptat, algunes obres es poden relacionar d’una manera recognoscible en el fet d’orbitar al voltant d’una mateixa idea, però aquesta idea sempre ha d’aparèixer sota una llum completament nova”.
Amb el mecentatge de: