La deixebla de Martha Argerich
La pianista Akiko Ebi no ha faltat a cap de les cites amb Liceu Cambra, on sempre ha fet gala de la seva particular personalitat musical, la qual li ha llaurat la reputació de ser considerada l’intèrpret més important de la música francesa entre tots els pianistes japonesos, fins al punt que fou nomenada Chevalier des Arts et des Lettres pel govern francès el 1993.
Les atmosferes vaporoses del pianisme gal han marcat la brillant trajectòria d’aquesta intèrpret (premiada a la Marguerite Long-Jacques Thibaud Competition i presència constant als festivals de La Roque D’Anthéron o La Folle Journée) com ho ha fet el seu lligam indissociable amb la figura de Chopin, segurament el compositor pianístic romàntic per antonomàsia. Ebi ha mantingut aquesta comunió especial des dels anys vuitanta, quan guanyà el Cinquè Premi de la International Chopin Piano Competition i fou acollida sota la protecció de qui ha estat la seva mentora, la gran Martha Argerich. En aquest sentit, Blair Sanderson comenta la seva admiració per la seva “profunda comprensió i simpatia per la música de Chopin”, admiració compartida pels prestigiosos directors i orquestres amb els que ha col·laborat durant més de trenta anys, i que inclouen Ivry Gitlis, Augustin Dumay, Regis Pasquier, Angela Hewitt i Michel Dalberto entre d’altres, a més de la pròpia Argerich en un aclamat concert a dos pianos transmès per televisió a tot elmón.
De la mateixa manera, ha gravat més d’una desena de discos amb obres del compositor polonès, així com els quintets per a piano i cordes de Webern, Franck i Pierné. Ha rebut el Grand Prix d’Or per l’enregistrament de l’obra de Dynam-Victor Fumet. Akiko Ebi representa com pocs pianistes un amor incondicional aquest instrument total que traspassa fronteres i que és un patrimoni humà intemporal.
Amb el mecentatge de:
