Diàlegs entre Cel i Terra
Imaginem-nos un fil invisible que uneix el cel i la terra, dos mons que sovint semblen separats, però que, en realitat, es necessiten mútuament. En aquest concert, el fil el teixeixen les veus blanques: un instrument fràgil i alhora potent, que ens parla amb transparència i una capacitat expressiva sorprenent. El seu so, net i precís, es presenta com a vehicle d’experimentació tímbrica i expressiva a la recerca de l’emoció sostinguda. És un mitjà que suggereix, i que convida l’oient a escoltar des d’un lloc més obert i essencial (vull fer referència a la veu com a primera eina de comunicació).
El programa s’inspira en una tradició que neix a finals del segle XIX i s’estén fins als nostres dies. En aquell moment, compositors com Edward Elgar, Gustav Holst o Giuseppe Verdi van començar a explorar noves maneres de fer música coral, integrant textos litúrgics, melodies populars i harmonies romàntiques en un llenguatge que superava les fronteres entre el sagrat i el profà. Aquest impuls va donar lloc a obres que, sense renunciar a la seva funció espiritual o cultural, buscaven una profunditat expressiva mitjançant una llibertat formal inèdita fins aleshores.
Al llarg del segle XX i XXI, aquest esperit ha continuat viu en la música de compositors com Randall Thompson, Levente Gyöngyösi, Miklós Kocsár i Eva Ugalde. Són autors que treballen amb un respecte profund pel text i per la paraula cantada, i que empren l’harmonia, la textura i el color vocal com a mitjans per explorar paisatges emocionals d’una gran delicadesa. Les seves obres no busquen l’efecte immediat, sinó un ressò intern: un motiu musical recurrent, com una idea que madura en silenci.
Aquest mateix mitjà —les veus blanques— s’obre també al repertori popular contemporani, gràcies als arranjaments de Kirby Shaw. Aquí, la puresa de la veu infantil o juvenil dialoga amb l’energia de cançons icòniques del pop, en versions que no són simples transcripcions, sinó veritables relectures. El que en resulta és un espai nou: íntim, emocionalment i sorprenentment equilibrat, on la música coral i la cultura popular es troben i es reconeixen.
En definitiva, Cel i Terra és un recorregut per mons que, tot i les seves diferències, comparteixen una mateixa voluntat: emocionar, commoure i connectar. I ho fan a través de les veus blanques que, en la seva simplicitat, ens recorda la bellesa de l’essencial.
Intèrprets:
Cor Vivaldi
Isabel Acosta, pianista acompanyant
Pilar Paredes, direcció