“A la clásica manera, a la forma de denantes: Una, dos y tres, ¡a esta es, valiente!, y a tocar
como tú sabes. Y vaya si toca, sin parar, para hacernos gozar.
Aparece una sonanta clara, diáfana, luminosa, un toque limpio interpretado “al natural”, que
nadie lo duda, es la brega más arriesgada, cabal y hermosa.
Tañe Barragán, flamenco, en un recital de propia mano construido que no pretende
escaquearse por los Cerros de Úbeda y lucha por sonar a lo suyo, como debe ser”.
José Manuel Gamboa (fragmento de la reseña de Chinitas. Barragán)
Barcelonès de naixement i sevillà d’adopció, Pedro Barragán presenta a la seva ciutat i a la institució on es va formar, el seu primer disc en solitari, Chinitas, un exercici experimental que brolla amb força des del més íntim. Un manifest sincer que va directe al que vol mostrar, sense embuts, segur, nu, sense cap altre arrop que el que li aporta el seu coneixement i el pressentiment que el sosté. És ell i així es vol mostrar des de la humilitat i el respecte al llegat que el nodreix, el que ens van deixar els mestres d’aquesta música tan rica i singular com és la flamenca.
El disc és un recital sense pauses realitzat a l’estudi d’enregistrament. El format escollit és el d’una Roda Sonora sense solució de continuïtat que es desenvolupa embrancant les diferents peces que el componen sense que el concert s’interrompi. Les 16 peces que li donen forma són micro composicions creades en diferents estils flamencs i enllaçades de manera que el final d’una és el principi de la següent. Entre una peça i una altra la proposta tendeix ponts musicals que actuen com a lligam assumint així el repte d’interpretar-les a la tonalitat tradicional de cadascun dels estils. En paraules de Gamboa “Difícil compromís resolt amb intel·ligència i bon gust”.
Totes les ressenyes i crítiques dels concerts de presentació que s’han produït a Sevilla i Madrid coincideixen a ressaltar la bondat i l’originalitat de la proposta i la grata sorpresa que van rebre en escoltar-lo. Tot i que el disc es va gravar en un cap de setmana, no és una feliç i afortunada improvisació; el projecte feia temps que es gestava, per això aflora amb seguretat i contundència.
Com ha dit el mateix autor en alguna entrevista, la proposta respon sobretot a un procés d’introspecció, aquell que tot artista necessita per tenir consciència del que emet, això que els flamencs anomenen “rebuscar-se” o com diu Pepe Habichuela “aprendre de mi mateix”. Enrique Morente deia que el millor i més plaent en l’art, és la sorpresa, sense oblidar, és clar, que per sorprendre els altres, el públic en aquest cas, primer t’has de sorprendre a tu mateix. Aquesta emoció que transmets l’has hagut de rebre abans per compartir-la després. Això és rebuscar-se, buscar i trobar en un mateix el brot d’allò que t’il·lusiona i reconeixes com a propi. Així va ser, per exemple, el que va sentir la filòloga especialista en flamenc i activista cultural, Susanne Zellinger, en presenciar el concert de presentació de Chinitas a Sevilla el mes de desembre passat i així ho va escriure amb alegria a la crònica “Pedro Barragán. un Descobriment” que va publicar al bloc Flamenco Divino.
D’altra banda, resulten significatives, les ressenyes de Chinitas que han publicat, Claude Worms per a “Flamenco Web. Fr i Norberto Torres per a la revista La Madrugá. Dos notables i prestigiosos crítics de la guitarra flamenca que li han dedicat textos, extensos i detallats que analitzen la proposta, evidenciant la curiositat i l’interès que els va despertar l’escolta del disc.
També Juan Vergillos tanca la seva crònica del Diario de Sevilla del passat 5 de novembre amb aquest eloqüent paràgraf “La petenera, una de les grans composicions del disc, és formalment d’un classicisme desarmant, una melodia cantable amb vocació de permanència a la nostra memòria sentimental, delicadament harmonitzada, ahíta d’èpiques modulacions, pura i estilitzada nostàlgia en tres moviments. D’un intimisme gairebé noruec o renaixentista. El que transmet l’obra, primera del seu autor, és una llibertat de concepció i d’execució enorme. Com ja hem dit, és una obra contracorrent, no només de la guitarra actual, també del que és jondo d’avui, sent profundament flamenca i radicalment contemporània”.
Concert organitzat en col·laboració amb El Dorado. Sociedad Flamenca Barcelonesa