La tradició del violoncel alemany
Ludwig Quandt, fill de músics professionals, tenia sis anys quan va conèixer el Quintet de la truita de Schubert i, amb ell, el contrabaix. Li va agradar tant que va començar a tocar el violoncel, més adequat per les seves dimensions. Però després es va quedar amb aquest instrument. Va estudiar a la Universitat de Música de Lübeck amb Arthur Troester, el que havia estat violoncel·lista principal de la Filharmònica de Berlin entre 1935 i 1945, sota la direcció de Wilhelm Furtwängler.
Durant i després els seus estudis, Ludwig Quandt va assistir a classes magistrals de Boris Pergamenschikow, Zara Nelsova, Maurice Gendron, Wolfgang Boettcher i Siegfried Palm. Quandt ha estat premiat en el Concurs Internacional de Música ARD (1990) i ha obtingut el “Premio Stradivari” al Concurs “Roberto Caruana” de Cremona l’any 1993.
Va tocar durant dos anys a la Filharmònica de Berlin abans d’esdevenir el violoncel·lista principal de l’orquestra, amb la que va debutar com a solista l’any 1996 sota la direcció de Claudio Abbado. També actua internacionalment com a solista i intèrpret de música de cambra i és membre de diverses formacions.
Ludwig Quandt toca amb un violoncel Francesco Ruggieri (Cremona, 1675) prestat per Deutsche Bank des de 1993.
Amb el mecentatge de:
