La Fundació Conservatori Liceu en col·laboració amb Programa de Foment a Projectes i Coinversions (Sistema de Suports a la Creació i Projectes Culturals, abans FONCA), el Tecnològic de Monterrey, Campus Santa Fe (ITESM), el Centre d’Estudis Mexicans (UNAM-Espanya ) i la Fondation Maison du Mexique acull la presentació de l’àlbum i llibre de partitures de les cançons inèdites del compositor mexicà Cenobio Paniagua (1821-1882) —tots dos produïts per la companyia Ópera: Nuestra Herencia Olvidada— a Madrid, Barcelona, Granada i París .
La presentació inclourà una xerrada sobre els antecedents històrics i el procés de rescat de la música de Paniagua, a càrrec de l’editora i investigadora Áurea Maya, seguida d’un concert a piano i veu de les cançons a càrrec dels intèrprets originals del disc.
Cenobio Paniagua, nascut a Tlalpujahua, a l’estat de Michoacán, el 30 d’octubre del 1821, va ser el primer compositor mexicà a aconseguir estrenar una òpera. L’estrena el 1859 de la seva òpera Catalina de Guisa, marcaria un abans i un després en les ambicions, així com a les pràctiques, dels músics mexicans al segle XIX. Va ser ell el principal mestre de la següent generació de compositors, que buscarien estrenar les seves òperes als teatres de Mèxic, i incidir en l’opinió d’una nació en plenes vies de desenvolupament polític. Així, doncs, la figura i l’obra de Cenobio Paniagua, té una gran transcendència en la història de la música mexicana.
Una part essencial per comprendre l’obra de Cenobio Paniagua són les seves cançons per a veu i piano, compostes des dels seus anys de joventut i fins a la seva mort, i que van permejar profundament a la societat mexicana del segle XIX, definint no només el llenguatge musical d’aquella època, sinó també les pràctiques socials en què la música formava un component essencial. D’aquesta manera, tornar a escoltar aquestes cançons després de més d’un segle, i més de 200 anys després del naixement d’aquest insigne compositor, ens permet complementar i redescobrir la memòria sonora del Mèxic independent i revalorar el vast patrimoni musical mexicà.
PROGRAMA
- A Elisa
- De oscura noche
- Ah, la fiera muerte
- La falsa mujer
- La Noche
- Cruza el viento un ave herida
- La viuda
- El amor desgraciado y constante
- Il dubbio
- Deh, non pensar che spegnere…, de la ópera Catalina de Guisa (1859)
ÀUREA MAYA, editora i investigadora
És Doctora en Història de l’Art per la UNAM i des de 1991 investigadora del Centre Nacional de Recerca Musical Carlos Chávez (Cenidim-INBAL). S’ha especialitzat en òpera i sarsuela a Mèxic durant els segles XIX i XX i en la catalogació d’arxius musicals. Ha participat en la restitució de dues de les òperes mexicanes més importants del segle XIX: Ildegonda de Melesio Morales i Caterina de Guisa de Cenobi Paniagua, ambdues posades en escena en teatres mexicans el 1994 i 2019 respectivament. Va editar el llibre Melesio Morales (1838-1908). Labor periodística (Cenidim, 1994) i, en coautoria, el Catàleg de manuscrits musicals de l’arxiu Zevallos Paniagua: Obres de Cenobio i Manuel M. Paniagua (Cenidim, 2002). El 2011, va realitzar l’ordenament i l’inventari de l’Arxiu Històric de la Biblioteca del Conservatori Nacional de Música. És autora de diversos assajos a revistes com Heterofonia, Pauta, Discant i Diacronies així com en llibres col·lectius editats per l’Institut Mora, el Conaculta i el Fons de Cultura Econòmica. És membre del Sistema Nacional d’Investigadors i combina la tasca de recerca amb la docència.
ANA ROSALÍA RAMOS, cant
Guanyadora del 1r Lloc al II International Vocal Contest ACADÈMIA (Perm, Rússia), i el 1er lloc del Primer Concurs de Cant Olivia Gorra. Durant l’Acadèmia i Festival Tequila 2016 va interpretar el paper de Frasquita a l’òpera Carmen, dirigida per Leopoldo Falcón. El 2019 va interpretar el rol protagonista en el rescat de l’òpera Caterina de Guisa, de Cenobi Paniagua, i el paper de la Sacerdotisa a la posada monumental d’Aida al municipi d’Atizapán. El 2020 se suma com a integrant de la companyia Escenia Ensamble, amb la qual porta a escena els rols de Paula (Amour à Paris), i Gilda (Rigoletto). Al desembre de 2020 va interpretar el paper de Donna Anna de l’òpera Don Giovanni al Teatre Carlos Prieto de Monterrey. El 2021 obté la beca de Creadors Escènics per part del FONCA pel seu projecte “Rescate del Bel canto mexicano”, i realitza una Gira d’Òpera Mexicana Decimonònica amb l’Orquestra Simfònica d’Aguascalientes (OSA) i l’Orquestra Simfònica Juvenil de Zapopan (OSJZ), estrenant diverses àries inèdites de l’òpera mexicana. Al juny de 2021 va ser solista convidada amb l’OSA per interpretar la Cantata no. 51 de J.S. Bach, sota la direcció del mestre Lanfranco Marcelletti.
CARLES REINÓS, cant
Va debutar a l’edat de 14 anys al Palau de Belles Arts de Mèxic, interpretant Papageno en l’adaptació per a nens de La Flauta Màgica de Mozart, amb l’Orquestra Simfònica Nacional (OSN). Ha estrenat diverses obres, entre les quals destaquen els lieder del compositor austríac Marcel Rubin amb l’Ensamble CEPROMUSIC (estrena mundial), The Infant Ministrel and his Peculiar Menagerie de Lera Auerbach al Palau de Belles Arts, al costat de l’UNS (estrena a Mèxic) ) i l’òpera mexicana Reynaldo i Elina de Manuel Covarrubias l’abril del 2018 (estrena mundial), així com la reestrena mundial de l’òpera de Cenobio Paniagua, Catalina de Guisa, el 2019. El desembre del 2020 va cantar el paper protagonista de Don Giovanni a l’òpera homònima de W.A Mozart, i al maig d’aquest any el paper de Barrendero a l’òpera Missa de Sis de Carlos Jiménez Mabarak, totes dues produïdes pel Mèxic Opera Studio de Monterrey. Al juliol de 2021 va interpretar la Cantata BWV 82 Ich habe genug, de J.S. Bach, amb l’Orquestra Simfònica d’Aguascalientes. Així mateix, va formar part de l’elenc que va presentar per primera vegada escenificada l’òpera Un Avvertimento ai Gelosi, de Manuel García, interpretant el rol del senyor Fabio en la producció del Palau de les Arts Reina Sofia a València, Espanya, el novembre del 2021, on també va participar en la producció de Trouble in Tahiti de Leonard Bernstein al març de 2022.
FERRAN SAINT MARTIN, piano
Titulat amb menció honorífica per part de l’Escola Superior de Música de l’INBA a Mèxic, va cursar els estudis de mestratge en interpretació pianística a l’Escola de Música Schulich de la Universitat McGill de Montreal, Canadà. Ha tocat com a solista amb la MÀV Symphony Orchestra, l’Euro Sinfonietta Wien, la Northern Lights Orchestra, la Simfònica de l’Estat de Mèxic, Juvenil Eduardo Mata, Simfònica de Michoacán, Simfònica de la Universitat de Guanajuato, Simfònica de Yucatán, Orquestra de Cambra Belles Arts, entre d’altres. Ha estrenat diverses peces per a piano sol, algunes de les quals han estat dedicades per Jorge Torres Sáenz, Cristina García Illes, Taylor Brook, Herbert Vásquez, Liliana Zamora i Samuel Zyman, entre d’altres. Ha participat en nombrosos festivals com el Festival Colònia, Festival Piano La Rioja, Festival Camarissima, Festival Internacional Cervantino, Festival Interfície i Northern Lights Festival, i ha ofert recitals i concerts de piano i de música de cambra a Mèxic, Uruguai, Canadà, Àustria , Suïssa, França, Hongria i Espanya. Va ser Director General de Música de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) del 2015 al 2020. Actualment és Coordinador de la Càtedra Extraordinària Arturo Márquez de Música de la Direcció General de Música de la UNAM.
